Fòrum l'Espitllera

La SEGARRA

FONAMENTACIÓ DE L’ATORGAMENT DEL PREMI SIKARRA 2016 A LA GARBIANA PAGESA

 
Avui atorguem el Premi Sikarra, en la seva Va edició, a La Garbiana Pagesacooperativa de treball associat de Tarroja de Segarra que produeix cereals que transforma en farines ecològiques i de qualitat, i les comercialitza.
 
La Garbiana Pagesa va sorgir a partir d’una associació de consumidors de productes ecològics, creada el 2008, i impulsada per un col·lectiu de 4 joves de Tarroja que van optar per dedicar-se a l’agricultura.
 
L’art de conrear la terra serveix per a l'obtenció i la producció d'aliments i d’altres matèries primeres, necessàries, i al llarg dels segles no només ha alimentat i donat vida a les generacions precedents sinó que també modelat i donat vida al territori, en el nostre cas, al territori segarrenc, amb les corresponents derivades socioeconòmiques, culturalspaisatgístiques i d’identitat.
 
L’historiador, arxiver i arqueòleg cerverí, Agustí Duran i Sanpere, un “homenot” segarrencsi em permeteu l’expressió-, un dels grans precursors i impulsors de les polítiques culturals de preservació i difusió del patrimoni cultural, a Cervera, a Barcelona i a Catalunya,  en la primera meitat del segle XX, va escriure diferents estudis i articles sobre pobles de la Segarra, publicats en revistes de l’època. Cap el 1912-1913 Duran i Sanpere va publicar un estudi sobre Tarroja, des de la revista Nuevo Ambiente, de Cervera. Amb la seva  prosa florida i enginyosa Duran i Sanpere descrivia el paisatge del terme d’aquesta manera:
 
«Lo riu Ció que naix á Gava y du al Segre, que troba prop de Balaguer, les aygues de l’alta Segarra, corre per una conca pròdiga; los nombrosos pobles de les vores ne tenen la frescor y l’alegría; les terres hi són ben poblades d’arbres y ben repartides en hortes closes 
u obertes. Sortint de Cervera, després de seguir vuit kmtres, per la carretera de Guissona atravessant terres aixutes, convida a un bell repòs la vall xamosa de Tarroja tota coberta de la verdor que va seguint lo camí de l’aigua. Y perquè totes les terres que volten la comarca son aixarreides, la Ribera és més volguda y’ls pobles hi són tan atançats que llurs vehins se poden cridar els uns als altres.
 
La serra que parteix les aigües del Ció y del torrent de Font Caldes està en part coberta de bosc de roures y alzines, però en totes les altres parts del terme no hi ha sinó terra de conreu; la de regadiu, destinada principalment a horta y la de secà a terra campa, vinyaplantes d’olivers (verdiells) y d’ametllers (de desmai), abundant les classes de ceps dites “monestrell”, “trobat”, “saumoll”, “pansa” y “garnatxa tintorera”
 
En aquesta estampa que descriu Duran i Sanpere hi podem situar perfectament el model d’agricultura tradicional de la primera meitat del segle XX, caracteritzada per un mercat poc extens, abundància de d’obra pagesa, diversificació de conreus i ramaderia d’autoconsum, també diversa
 
A mitjan segle passat, aquest model productiu de l’agricultura tradicional va entrar en crisiva evolucionar, a la Segarra, des de la diversificació de conreus cap a l’especialització en conreus herbacis, bàsicament cereals i entre aquests principalment ordi i blat, amb un  ran component de mecanització, i des d’una ramaderia d’autoconsum cap a una ramaderia especialitzada i industrial.
 
Les transformacions del model productiu de l’agricultura a la Segarra han comportat l’envelliment i la disminució de la població dedicada professionalment a la pagesia així com la despoblació dels pobles, especialment els pobles petits, a partir de l’èxode a les ciutats i la concentració en els nuclis propers més grans, la qual cosa posa en perill l’equilibril’estabilitat del territori i la conservació del valuós patrimoni cultural i natural fruit de la interacció humana amb el medi durant generacions
 
El sector agrari a la Segarra es caracteritza per la incertesa de preus, de clima, de collites... i també per la disgregació de la producció, en mans de la pagesia, que ha de fer front a la major concentració en les fases de transformació i, sobretot, de distribució
 
En aquest context de gran complexitat, la pagesia segarrenca ha intentat generalment mantenir la rendibilitat de l’explotació de la terra de manera intensiva, a més de l’especialització en cereal, augmentant la mecanització, l’ús de fertilitzants i de plaguicides industrials, i maldant també per augmentar la superfície de producció de cereal, en part estenent aquests conreus allà on abans hi havia ametllers, oliveres i vinyes, amb rompudes de terrenys forestals i, massa sovint, eliminant elements de gran valor de l’agricultura tradicional i de l’arquitectura popular, amb pedra seca.
 
I és en aquest context de gran complexitat en què situem i valorem la trajectòria de La Garbiana Pagesa, una experiència pagesa d’una audàcia extraordinària al nostre país petit.
 
Davant del model d’agricultura cerealista intensiva i industrial dominant, La Garbiana Pagesa, partint també, en bona part, del conreu de cereal, aporta un model diferent, un model d’agricultura ecològica, respectuosa amb el medi ambient i sostenible.
 
La Garbiana Pagesa aposta per l’agricultura ecològica, i per aquí veiem venir el seu nom. A la Segarra, i en d’altres indrets, anomenem garbiana a una planta silvestre que neix a la primavera en vinyes i camps de secà, una planta que s’ha considerat tradicionalmentdespectivament una mala herba, és a dir, una planta silvestre que apareix en els camps de plantes conreades per la pagesia i que no és volguda. La Garbiana Pagesa reivindica, des del seu ideari, «que no hi ha herbes bones ni dolentes, que totes hi son per una raó de ser encara que no la comprenguem i totes omplen els nostres camps amb uns colors i una bellesa incomparables». Si un dels principis del model d’agricultura convencional predominant ha estat la intolerància radical cap a les males herbes, un dels principis de l’agricultura ecològica és la tolerància i fins i tot l’aprofitament i adaptació d’aquestes anomenades males herbes.
 
La Garbiana Pagesa aposta per un model d’agricultura i d’economia sostenibles. A la pàgina web de La Garbiana Pagesa hi podem llegir: «Anem cap a un model econòmic i social en el nostre petit poble, potenciant una economia real, justa i transparent, amb criteris de sostenibilitat i respecte al medi, que entengui i respecti l’ésser humà com a individu lliure i creatiu amb la responsabilitat de treballar per ell mateix i per al comú. I sobretot, anem cap a enfortir les relacions humanes per tal de crear un entorn de treball conscient en la importància del retorn a la cooperació. Cap a una Societat més Justa, Sana i en Harmonia amb la Naturalesa».
 
En l’agricultura sostenible es procura aprofitar les tècniques i llavors tradicionals, de manera eficient, i evitar l’ús de fertilitzants i de pesticides industrials, característica del model de l’agricultura intensiva i industrial. L’agricultura sostenible persegueix produir aliments saludables i de qualitat en el present preservant els recursos naturals per a les generacions que han de venir, a un preu just i raonable per al consumidor però suficient per mantenir l’economia del sector agrari i les comunitats rurals, ja si el model no és productiu i eficaç, no és sostenible.
 
Front l’habitual disgregació de la producció pagesa, La Garbiana intervé en les diferents fases de la cadena alimentària, des de la producció (cereals) fins a la comercialització, passant per la transformació (farines, pans i altres). Des de La Garbiana es fomenta el mercat i la venda local a partir de cistelles sota demanda que es poden recollir a la seva botiga de Tarroja, El Rebost.
 
La Garbiana combina tradició i innovació. Quant a la tradició esmentem l’acció de recuperació de varietats ancestrals, conreades antigament a la Segarra però en desús, com la xeixa de la Segarra, entre d’altres, amb la col·laboració de pagesos de la Segarra i de Cultures trobades, una iniciativa de localització, estudi, conservació i difusió de llavors tradicionals i locals, nascuda de Slow Food Terres de Lleida
 
I quant a la innovació, destaquem la seva aposta per les noves tecnologies de la informació i la comunicació en la distribució i comercialització dels seus productes, que es poden adquirir no només a la botiga de Tarroja sinó també des del seu web o des d’altres webs
d’oferta de productes ecològics o de proximitat. O també el finançament i adquisició l’any 2013 d’un molí de pedra, de fabricació austríaca i valorat en més de 10.000 €, a través d’una campanya de micromecenatge mitjançant la plataforma Verkami, de micromecenatge per a projectes creatius.
 
La Garbiana ha creat marca i experiència a partir de la denominació d’origen dels seus productes, del seu sabor, servei i gama, i ha tingut la visió d’alinear-se amb tendències gastronòmiques que, sorgides en els darrers anys, s’han estès tant a nivell nacional com internacional, com l’Slow Food, que promou un ideari que combina plaer i coneixement, la recuperació de conreus tradicionals, la valoració de l’origen dels productes, la conservació de tradicions gastronòmiques i culinàries, la potenciació del consum local o proper als productors, l’afavoriment de la venda directa i justa del productor al consumidor i a restaurants, en la tendència dels restaurants km 0, aquells que prioritzen comprar a la pagesia propera i ecològica, els aliments de temporada i eviten l’ús de
transgènics. Cal tenir en compte que a la societat hi ha una demanda i un nínxol creixents de productes ecològics i de qualitat.
 
La Garbiana potencia també la identitat i denominació d’origen, segarrenca, dels seus productes, i ofereix i possibilita als consumidors l’experiència d’efectuar una visita, a Tarroja, dels camps de cereal que conreen, del seu molí i l’obrador de pa, així com un tast
de pans i altres productes seus
 
La col·laboració, el treball en xarxa, la generació de sinèrgies i l’aprenentatge continu amb altres persones i entitats és un altre tret d’identitat de la Garbiana, com es posa de manifest en el treball amb pagesos i entitats que treballen en la recuperació de varietats antigues de conreus, en la col·laboració amb forners, clients i altres entitats cooperatives i de producció ecològica o en la utilització del micromecenatge per tal de finançar projectes.
 
Per tot això, les entitats promotores del Premi Sikarra, el Fòrum l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot, atorguem el Premi Sikarra 2016 a La Garbiana Pagesa. Gràcies als membres de La Garbiana Pagesa per la vostra experiència, ja que el vostre model i valors enriqueixen l’agricultura a la Segarra. I felicitats. Que el coratge, l’esforç i l’esperit rebel que us ha portat fins aquí us serveixi per continuar en un camí de futur.
 
I gràcies a tots per la vostra atenció.
 
Ramon Saball Balasch
 

ACTA DEL VEREDICTE DE LA CINQUENA EDICIÓ DEL PREMI SIKARRA

ACTA DEL VEREDICTE DE LA CINQUENA EDICIÓ DEL PREMI SIKARRA
 
El Jurat del Premi Sikarra, reunit a Tarroja de Segarra, el 27 de febrer de 2016, format pels associats i associades de l’associació cultural Fòrum l’Espitllerapels patrons i patrones de la Fundació Jordi Cases i Llebot, sota la presidència de Maria Garganté Llanes, essent secretari en Jaume Moya i Matas, han decidit concedir el guardó, en la seva cinquena edició, a la candidatura de la Cooperativa La Garbiana Pagesa.
 
El Jurat del Premi ha valorat els molts mèrits de l’entitat guardonadaespecialment el model d’agricultura sostenible i respectuosa amb el medi ambient que posa en valor i desenvolupa, la intervenció en les diferents fases de la cadena alimentària, des de la producció fins a la comercialització, passant per la transformació, així l’encertada combinació de tradició, amb la recuperació que de varietats ancestrals i tècniques d’elaboració artesanes, i d’innovacióque passa per l’aposta per les noves tecnologies de la informació i la comunicació en la distribució i comercialització dels productes.
 
També es valora especialment que hagi creat marca i experiència a partir de la denominació d’origen dels seus productes i que contribueixi a promoure un ideari que potencia el consum local i proper als productors, l’afavoriment de la venda directa i pel preu just del  productor al consumidor i al restaurador.
 
Tot això potenciant la identitat i denominació d’origen segarrenca dels productes i facilitant als consumidors l’experiència de coneixement directe del territori on es conreen i s’elaboren.
 
Per tot això, el Jurat a considerat que La Garbiana és, d’acord amb les bases del Premi, una entitat que ha contribuït i contribueix de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra i, en conseqüència, digne mereixedora de rebre el Premi Sikarra 2016. 
 
Tarroja de Segarra, 16 de febrer de 2016

Convocada la cinquena edició del Premi Sikarra

El Fòrum l'Espitllera i la Fundació Jordi Cases convoquen una nova edició del Premi que pretén reconèixer la persona o entitat que hagi destacat en la seva actuació als territoris històrics de la Segarra
 
L’Associació cultural FÒRUM L’ESPITLLERA i la Fundació JORDI CASES I LLEBOT convoquen la cinquena edició del premi Sikarra amb la voluntat de reconèixer i homenatjar la persona, entitat o institució que hagi excel·lit a títol individual o col·lectiu, i contribuït de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.
 
Les edicions anteriors del Premi Sikarra varen reconèixer a l’activista turístic i cultural de Cervera, Armand Forcat, a l’Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular, l’entitat Càritas Diocesana de Cervera i la Cooperativa l'Olivera de Vallbona de les Monges. El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez titulada l’”Esguard alliberat”, que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda de Sikarra, integrada dins el perfil d’una espitllera de fusta, símbol de la projecció cap al futur de la identitat de la Segarra
 
Les candidatures es poden presentar fins el dia 15 de febrer i les bases del Premi són les següents:
 
1. Es premiarà qualsevol persona, entitat o institució que hagi actuat amb incidència sobre la comarca, incloent dins aquesta els territoris de la darrera divisió administrativa feta per la Generalitat de Catalunya i tots aquells que, per raons històriques, geogràfiques i culturals, se senten de la Segarra.
 
2. Només podrà ser guardonada una persona, entitat o institució en relació amb la qual s’hagi presentat prèviament una candidatura.
 
3. La presentació de les candidatures haurà de fer-se en un document que identifiqui la persona, entitat o institució candidata i descrigui en un màxim de dues pàgines les motivacions per les quals es considera que és mereixedora del guardó.
 
4. Les candidatures mai podran ser presentades en nom propi, sinó que hauran de venir signades per una entitat pública o privada, legalment constituïda i domiciliada a la Segarra històrica, o per un conjunt format per un mínim de tres persones a títol individual, degudament identificades i que acreditin la seva vinculació amb aquesta comarca.
 
5. Les persones associades al Fòrum l’Espitllera i els membres del patronat de la Fundació Jordi Cases i Llebot poden també proposar candidatures, amb les condicions previstes en el punt anterior, i no podran ser mai guardonades, ni a títol individual ni com a institució.
 
6. Les candidatures s’hauran de presentar, amb tota la documentació corresponent, entre els dies 1 de gener i 10 de febrer de cada any al domicili social del Fòrum l’Espitllera (c/ del Forn, 2, Florejacs 25211). També podran ser presentades telemàticament a info@espitllera.cat. En ambdós casos, l’organització es reserva el dret de requerir la documentació complementària adient.
 
7. El Jurat estarà format per representants del Fòrum l’Espitllera i de la Fundació Jordi Cases i Llebot. Valorarà les candidatures tot considerant amb especial atenció tant la seva trajectòria històrica com les actuacions dutes a terme durant l’any immediatament anterior al del lliurament del premi. Es preveu expressament que el guardó pugui lliurar-se ex aequo a dos finalistes, en cap cas a títol pòstum o declarar-se desert, i el veredicte del Jurat serà inapel·lable. 
 
8. La identitat del premiat o premiada es donarà a conèixer el 17 de març de cada any, coincidint amb l’aniversari de l’adquisició de la moneda Sikarra per part de les entitats promotores, i es lliurarà en un acte públic convocat en una data propera.
 
9. El premi consistirà en una escultura inspirada en el revers de la moneda de Sikarra, així com un reconeixement públic de la persona, entitat o institució guanyadora. 

Segueix-nos



 

youtube1

Accés Usuaris

Cercador

Enquesta

Les eòliques a la nostra comarca