Fòrum l'Espitllera

La SEGARRA

Segona edició 2013

Discurs d'homenatge als Amics de l'Arquitectura Popular i al Josep Mora

 

Textos: Maria Garganté i Maria Teresa Salat
 
 
Amb mans d’enyor, callades, resseguirem la pedra de les parets de marge”, escriu el Jordi Pàmies. I resulta pertinent de dir-ho, avui que som a Guissona i a unes poques passes de casa seva. La pedra és una constant a tota la Segarra. La pedra com a constant per damunt del temps i les persones que han habitat i habitem aquesta comarca.

Els Amics de l’Arquitectura Popular, amb dotze anys d’existència superats, han anat bastint una obra tant titànica en esforç com en entusiasme i determinació. Trobant un símil en la pedra seca, el que han anat construint seria una mena de “muralla xinesa” (com es coneixien popularment les parets de la finca del Condomines) o fins i tot una mena d’arbequí “Presidi del Maieu”, que és una obra d’aquelles de Sísif, fent una semblança en aquest cas mitològica.

 Més de dotze anys definits no pas en fum i entelèquies, sinó en fruits concrets, abundants i prou saborosos. De moment ja són dotze, els cursos d’estiu (amb les seves publicacions corresponents i amb el tretzè curset ja encaminat), cadascun amb temàtiques específiques, ponències especialitzades, tallers pràctics i ben instructius i visites sempre reveladores de la riquesa del territori. Un territori que, val a dir, l’Associació sempre ha vist més enllà de la rigidesa d’uns límits “només” administratius. Una Segarra que estén el seu mantell cap als seus confins més naturals, donant-se la mà amb l’Urgell, les Garrigues, el mig Segre o el Solsonès. Un autèntic calidoscopi territorial amb la Segarra, eterna, al centre. Perquè potser la Segarra exemplifica, amb la seva morfologia i idiosincràsia, el propi esperit i l’ànima de l’Associació.

Els amics de l’arquitectura popular han fet una aposta ben activa per la defensa d’un patrimoni –el “popular”- que sempre ha estat més desprotegit i que en conseqüència, també és el més fràgil. És per això que algunes de les seves múltiples activitats, com el concurs de rehabilitació de cabanes o altres elements, les exposicions o les visites temàtiques arreu del país, han esdevingut una manera de reivindicar no tan sols el coneixement d’un tipus de patrimoni representatiu d’unes formes ancestrals de viure i de treballar, sinó tota una declaració d’intencions: els Amics de l’Arquitectura Popular no ens parlen tan sols de passat, sinó que la seva és una manera de creure en el futur. Un futur que voldrien imaginar més sostenible i respectuós amb el paisatge i que sàpiga, en tot cas, aprofitar la saviesa dels vells oficis per teixir (tot i que més que de teixidors, parlem de picapedrers), una societat compromesa, que sap on va perquè sap d’on ve.  

I parlar de l’arquitectura popular és parlar, també, de l’arquitecte Josep Mora.

Ell era home de la Segarra, enamorat de la seva terra, a la qual li reconeixia la seva duresa, el treball feixuc que comportava fer-la fèrtil, però també els colors canviants que li donava la llum, la bellesa dels seus bancals,  i  tots aquells trets que la feien singular i que per tant, ens podia identificar a tots nosaltres. Era amb aquesta estima que va entendre que ens hauríem d’unir al voltant d’uns projectes que, encara que difícils, eren necessaris. Estava convençut que, si ho coneixíem a fons, valoraríem tot allò que ens identificava. Potser en primer lloc hauríem d’estudiar el nostre paisatge, com a fruit del treball dels pagesos i també de les antigues estructures socials; però també  les nostres malmeses ermites, els edificis senyorials dels que gairebé no queda res del seu passat esplendor , les torres de guaita... en fi, tot el llegat que ens havien deixat els nostres avantpassats i el valor del qual ja feia temps que s’estava qüestionant  en pro d’una modernització general en les viles, però també d’una rendibilitat més tangible en els camps.

Per aconseguir-ho es va plantejar una dedicació gairebé absoluta en el poc temps lliure que li deixava la seva professió, adquirint un saber fer, un indiscutible lideratge, sense moure gens de soroll, sense voler destacar mai per damunt dels seus col·laboradors, ni acaparar un protagonisme que rebutjava, però demostrant una gran capacitat per organitzar cadascuna de les activitats que va promocionar.

 

Amb ànim pedagògic va impulsar les Trobades d’Artistes de Les Pallargues, que possibilitaven no tan sols que la gent dedicada a l’Art en les nostres terres es coneguessin entre ells i es posessin en contacte amb el treball de cadascú, sinó que es podessin relacionar amb artistes consagrats i connectats amb la zona, com Guillem Viladot, la família Trepat, Joan Hernández Pijuan o Josep Guinovart.

 

També hem de destacar el fet de què quan va decidir la línia d’investigació per a la seva tesi doctoral, la va centrar en l’estructura arquitectònica de la Universitat de Cervera, i la manera com els elements d’aquesta construcció van transformar no tan sols el carrer Major de Cervera, sinó l’arquitectura senyorial i religiosa d’un seguit de pobles en un ampli entorn. La seva posterior publicació, el 1997, amb el títol La construcció a Catalunya en el s.XVIII, va ajudar a la divulgació d’aquests trets característics més enllà de les nostres terres.

 

Fora de la comarca era conegut per la sensibilitat amb què dissenyava les obres que havia de realitzar, buscant una doble finalitat, que s’ajustessin a allò que necessitava el comitent i que encaixessin en l’entorn en el qual havien de situar-se, però també pel respecte que sentia quan es deixava en les seves mans el projecte d’una restauració. Per a ell aquesta no era una tasca de neteja de pedres, sinó que buscava conservar allò que era l’essència de l’immoble tot i projectar-lo per a la nova activitat a la qual l’havien destinat, com és el cas de la rehabilitació del Casinet de Collbató o del projecte de l’església parroquial d’Alguaire.

Les pedres i el Josep Mora. El Josep Mora i els Amics de l’Arquitectura popular (amb tants altres noms i cognoms, alguns avui entre nosaltres). Els Amics de l’arquitectura popular i les pedres. Les pedres i el paisatge. El paisatge i el país.

Avui som a Guissona, que és terra de “margeners”. Els Amics de l’Arquitectura popular ja fa més de dotze anys que fan paret i que han fet de la pedra un singular estendard de lluita contra la frivolitat. Perquè defensar les nostres pedres és invocar quelcom de més profund i més sòlid, estem com estem ara (ens diuen) a l’era del que és “líquid”. Estimar les pedres és estimar el paisatge (avui tant amenaçat per múltiples perills que coneixeu). I estimar el paisatge és, i no cal que us ho diguem, una de les formes més incontestables d’estimar la terra i, en definitiva, d’estimar el país.

Moltes gràcies.

ACTA DEL VEREDICTE DE LA SEGONA EDICIÓ DEL PREMI SIKARRA,

                                                                                                                                               


El dissabte dia 23 de febrer de 2013, reunit a Sant Antolí el Jurat  format per representants del Fòrum l’Espitllera i de la Fundació Jordi Cases i Llebot, un cop valorades les sis candidatures que han estat formalitzades per optar al premiacorda atorgar la distinció d’aquesta segona convocatòria als Amics de l’Arquitectura Popular, associació cultural dedicada a l’estudi, la difusió i la defensa de les construccions rurals tradicionals, en atenció a la seva trajectòria i a les actuacions dutes a terme i en suport a la seva projecció futura.

El Jurat ha valorat molt especialment el fet que l’entitat guardonada, en els seus dotze anys d’existència, s’ha convertit en un referent per al coneixement i la difusió de l’arquitectura popular, fomentant els nombrosos debats sobre la seva conservació, actualitat i projecció. La seva trajectòria, que ha inclòs múltiples activitats que van des d’exposicions, sortides per conèixer el patrimoni popular, jornades, publicacions i cursets pràctics, i el seu empeny pedagògic i divulgatiu són un valor afegit que es vol reconèixer amb el guardó i incentivar a continuar endavant.

Al mateix temps, les entitats promotores del Premi Sikarra fan un homenatge al seu fundador i ànima dels cursos d’estiu, l’arquitecte Josep Mora i Castellà, que va morir el mes de juliol passat. Amb el lliurament del guardó als Amics de l’Arquitectura Popular també reivindiquen la memòria de qui va contribuir decisivament a dinamitzar la cultura i el patrimoni de les terres de la Segarra i l’Urgell i esperonen els membres de l’associació perquè  segueixin endavant els projectes que ell havia iniciat i vetllat amb convicció i generositat.

D’aquesta decisió n’estén acta Jaume Moya, Secretari de la Fundació Jordi Cases Llebot i de l’Associació cultural Fòrum l’Espitllera que, en aquesta convocatòria, actua com a Secretari del Jurat.

Sant Antolí (Ribera d’Ondara)
23 de febrer de 2013
 

L’acte de lliurament del Premi Sikarra reuneix a Guissona un centenar de persones


Dissabte 23 va tenir lloc a la Sala Teatre de Ca l’Eril, a Guissona, l’acte de lliurament del Premi Sikarra. El guardó, instituït conjuntament per l’associació Fòrum l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot, va distingir en la seva segona edició a l’associació d’Amics de l’Arquitectura Popular. El Jurat va voler reconèixer l’entitat que, després de dotze anys d’activitat ininterrompuda, s’ha convertit en un referent per al coneixement i la difusió de l’arquitectura popular i una institució promotora de la conservació, la dignitat i la projecció d’un patrimoni que, a hores d’ara, encara no ha assolit la valoració que mereix. Amb la concessió del premi, també s’ha rendit un homenatge a l’arquitecte Josep Mora i Castellà, que va morir el passat mes de juliol i que va contribuir decisivament en la creació i dinamització de l’entitat i en l’activisme cultural de les terres de la plana de Lleida.

En nom dels Amics de l’Arquitectura Popular va recollir el premi el seu President, en Vicent Loscos, qui, després d’agrair el reconeixement, va fer memòria dels anys d’activitat de l’associació, al costat d’en Josep Mora, i de tota la tasca que encara queda pendent per desenvolupar amb l’objectiu que l’arquitectura tradicional de les terres rurals sigui reconeguda i posada en valor.

Els organitzadors també van tenir un record per en Toni Nadal, soci de l’Espitllera, que va morir l’any 2012 en un tràgic accident de muntanya.

L’acte va reunir un centenar de persones i fou presidit pels responsables de les entitats convocants, l’alcalde de Guissona, en Xavier Casoliva, i pel conseller comarcal de cultura i educació, en Ramon Pintó. En Lluís Urpí va conduir l’acte, que fou amenitzat per en Josep Rodríguez, guitarrista i professor de música de Cervera.

L’esdeveniment es va cloure amb una visita guiada al Centre d’Interpretació de la ciutat romana de Iesso i un sopar a Ca l’Eril, al qual van assistir els membres de les entitats participants, a banda de les autoritats i els familiars d’en Josep Mora.

 

 

 

 

 

 

 

 

Cartell acte de lliurament del PREMI SIKARRA 2013

Premi Sikarra

Convocatòria IIª edició (2013)

L’Associació cultural FÒRUM L’ESPITLLERA i la Fundació JORDI CASES I LLEBOT convoquen la segona edició del Premi Sikarra amb la voluntat de reconèixer i homenatjar la persona, entitat o institució que hagi excel·lit a títol individual o col·lectiu, i contribuït de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.

El guardó s’atorgarà a partir de les següents

Bases

  1. Es premiarà qualsevol persona, entitat o institució que hagi actuat amb incidència sobre la comarca, incloent dins aquesta els territoris de la darrera divisió administrativa feta per la Generalitat de Catalunya i tots aquells que, per raons històriques, geogràfiques i culturals, se senten de la Segarra.
  2. Només podrà ser guardonada una persona, entitat o institució en relació amb la qual s’hagi presentat prèviament una candidatura.
  3. La presentació de les candidatures haurà de fer-se en un document que identifiqui la persona, entitat o institució candidata i descrigui en un màxim de dues pàgines les motivacions per les quals es considera que és mereixedora del guardó.
  4. Les candidatures mai podran ser presentades en nom propi, sinó que hauran de venir signades per una associació o fundació, legalment constituïda i domiciliada a la Segarra històrica, o per un conjunt format per un mínim de tres persones a títol individual, degudament identificades i que acreditin la seva vinculació amb aquesta comarca.
  5. Les persones associades al Fòrum l’Espitllera i els membres del patronat de la Fundació Jordi Cases i Llebot poden també proposar candidatures, amb les condicions previstes en el punt anterior, i no podran ser mai guardonades, ni a títol individual ni com a institució.
  6. Les candidatures s’hauran de presentar, amb tota la documentació corresponent, entre els dies 1 de gener i 15 de febrer de cada any al domicili social del Fòrum l’Espitllera (c/ del Forn, 2, Florejacs 25211). També podran ser presentades telemàticament a info@espitllera.cat. En ambdós casos, l’organització es reserva el dret de requerir la documentació complementària adient.
  7. El Jurat estarà format per representants del Fòrum l’Espitllera i de la Fundació Jordi Cases i Llebot. Valorarà les candidatures tot considerant amb especial atenció tant la seva trajectòria històrica com les actuacions dutes a terme durant l’any immediatament anterior al del lliurament del premi. Es preveu expressament que el guardó pugui lliurar-se ex aequo a dos finalistes, a títol pòstum o declarar-se desert, i el veredicte del Jurat serà inapel·lable.
  8. La identitat del premiat o premiada es donarà a conèixer el 17 de març de cada any, coincidint amb l’aniversari de l’adquisició de la moneda Sikarra per part de les entitats promotores, i es lliurarà en un acte públic convocat en una data propera.
  9. El premi consistirà en una escultura inspirada en el revers de la moneda de Sikarra, així com un reconeixement públic de la persona, entitat o institució guanyadora.

 

La Segarra, 26 d’octubre de 2012


Iª edició (2012)

Segueix-nos



 

youtube1

Accés Usuaris

Cercador

Enquesta

Les eòliques a la nostra comarca