Fòrum l'Espitllera

La SEGARRA

El Fòrum l’Espitllera dóna suport a l’Ajuntament d’Estaràs i als veïns d’Alta-riba i rodalia en la defensa d’un poble i d’un paisatge de qualitat

Torà, 29 d’abril de 2016

’autorització, en execució de sentència judicial, d’una explotació d’àrids a cel obert, de grans dimensions i molt propera al nucli d’Alta-riba, posa en perill la qualitat de vida dels veïns

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha atorgat, mitjançant la Resolució 851/2016, de 22 de gener i en execució de sentència, l’autorització ambiental a l’empresa Xaviker, SL, d’Almacelles, per a l'activitat d’extracció d’àrids anomenada Malacara, ubicada només a 250 m del nucli d’Alta-riba, en el terme municipal d'Estaràs. Els àrids són la matèria primera que s’utilitza especialment en la fabricació de formigó i de ciment per a la construcció i d’altres materials per a carreteres.

Des de l’any 2007 i fins a l’actualitat, i només en els municipis segarrencs d’Estaràs, les Oluges i Sant Ramon, s’han autoritzat diferents explotacions d’extracció d’àrids a cel obert, a partir de l’arrencada de la pedra calcària de talussos o situada sota els camps de conreu, que afecten una superfície de 68,24 ha. La Resolució 851/2016 també informa que la documentació del projecte preveu la implantació posterior d’una planta fixa de tractament d’àrids dins de l’àmbit sol·licitat per l’activitat extractiva, que no es defineix ni descriu, i que serà objecte d’una altra tramitació específica.

És sabut que les activitats d’extracció d’àrids comporten uns impactes ambientals, paisatgístics i visuals molt elevats. En el cas de la nova extracció autoritzada a Alta-riba cal destacar alguns factors que poden incrementar encara més aquests impactes, com són la magnitud de l’explotació projectada, de 25,81 ha, així com la potència d’extracció, amb bancs de fins a 12 m de profunditat.

L’impacte es pot fer notar també per la probable afectació del pou d’aigua de boca del veïnatge d’Alta-riba, atesa la seva proximitat a l’explotació. Aquest és un aspecte tan delicat i que pot afectar la salut de les persones, que es fa necessari que l’Agència Catalana de l’Aigua analitzi el projecte i les possibles afectacions de manera acurada.

Alhora, des del Fòrum l’Espitllera entenem que l’impacte del domini públic hidràulic que generaria aquesta explotació no només afectaria el pou esmentat sinó que probablement també perjudicaria greument la resta d’elements del domini hidràulic dels encontorns, que comprèn la zona humida del bassal d’Alta-riba, de petites dimensions però de gran valor paisatgístic i per a l’ecosistema, així com el torrent de Malacara -afluent del Sió- i els fondos d’Alta-riba, de Malacara i de la Quadra.

Cal tenir en compte que Alta-riba, com altres pobles de la Segarra, presenta un relleu característic del terreny anomenat “vale”, derivat de la diferent resistència i modelatge dels materials que el composen: plans sobre capes calcàries superficials; costes pronunciades compostes de margues; i fondos, força plans, amb margues erosionades. Aquesta és una interessant geomorfologia que caldria protegir adequadament, ja que configura una densa xarxa de drenatge, peculiar i característica, i fenòmens també ben singulars com són la circulació sub-superficial de l’aigua i les seves surgències.

Des del Fòrum l’Espitllera hem detectat que la zona afectada pel projecte d’explotació es troba incorporada, parcialment, dins de l’Àrea d’interès faunístic i florístic amb codi específic núm. 6627, del Mapa d’Àrees d’Interès Faunístic i Florístic. Aquest Mapa recull les àrees més crítiques de totes les espècies de fauna i flora amenaçades i és coordinat per la Direcció General de Biodiversitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. En aquest sentit, la l’avaluació d’impacte ambiental del projecte d’explotació ha de determinar les mesures necessàries  per tal de garantir la conservació de les espècies amenaçades localitzades.

A més, des del Fòrum l’Espitllera tenim coneixement que prop de la zona afectada pel projecte d’explotació, inclosa en el quadrat CG61 del nou Atles d'Ocells Nidificants de Catalunya, coordinat per l'Institut Català d’Ornitologia, s’ha notificat una parella de calàndries (Melanocorypha calandra), una espècie protegida (nivell C) pel Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, iper la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aussilvestresi la  Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Naturali de la Biodiversitat.

La participació pública en matèria de medi ambient

El Conveni sobre l’accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient, conegut també com a Conveni d’Århus (1998), és un tractat internacional, ratificat per l’Estat espanyol, amb l’objectiu de garantir l’exercici de tres drets dels ciutadans: l’accés a la informació, la participació pública i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient. El Conveni va entrar en vigor a l’Estat espanyol el 29 de març de 2005.

L’any 2006 l’Estat espanyol va aprovar la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient. La Llei 27/2006 respon als compromisos assumits amb la ratificació del Conveni d’Århus i transposa a l’ordenament intern les directives europees consegüents al Conveni. D’acord amb la seva disposició transitòria única, les administracions publiques tenen l’obligació de difondre en suport electrònic la informació ambiental recollida des del 14 de febrer de 2003. La informació que es difongui ha de ser actualitzada i ha d’incloure les autoritzacions amb un efecte significatiu sobre el medi ambient.

Un dels objectius del Conveni europeu del paisatge (CEP), impulsat i adoptat pel Consell d’Europa l’any 2000, és assolir un desenvolupament sostenible sobre la base d’una relació equilibrada i harmònica entre les necessitats socials, l’activitat econòmica i el medi ambient i determina que es fonamental la participació conjunta de la població i l'Administració en les decisions que afecten la protecció, gestió i planificació del paisatge.

En línia amb el CEP, el Fòrum l’Espitllera va elaborar i presentar el gener del 2012 el document “Un paisatge per demà”, en què es defensa la necessitat de mantenir un paisatge de qualitat a la Segarra com a component fonamental de la identitat comarcal i com a element de pervivència, qualitat de vida i creació de riquesa per al futur. En aquest document, el Fòrum l’Espitllera propugna que l’ús dels recursos naturals ha de ser sostenible i compatible amb la preservació i protecció del paisatge, tenint en compte les particularitats de cada territori i que en tot cas s’ha de comptar amb la participació dels seus habitants.


 

Suport a l’Ajuntament d’Estaràs i als veïns d’Alta-riba i rodalia, i presentació d’al·legacions

A partir de l’anàlisi de la informació del projecte, disponible a partir de la publicació al DOGC de la Resolució 851/2016, de 22 de gener, d’autorització ambiental de l'activitat d’extracció d’àrids anomenada Malacara, des del Fòrum l’Espitllera entenem que els seus impactes ambientals, paisatgístics i visuals són massa elevats, especialment per als nuclis de població propers, i comporten riscos d’afectació del pou d’aigua de boca del veïnatge d’Alta-riba, per la qual cosa donem suporta l’Ajuntament d’Estaràs i als veïns d’Alta-riba i rodalia en la defensa de la seva qualitat de vida i de la qualitat del seu entorn.

Des del Fòrum l’Espitllera, atès que no tenim constància que el Departament de Territori i Sostenibilitat hagi efectuat l’exposició i informació pública, amb anterioritat a la publicació de la Resolució 851/2016 al DOGC, i d’acord amb la normativa esmentada anteriorment, presentarem al·legacions al projecte, tenint en compte que l’ús dels recursos naturals ha de preservar la salut i el benestar del veïnatge i ha de ser compatible amb la preservació i protecció del medi ambient i del paisatge.