Fòrum l'Espitllera

La SEGARRA

Crònica de l’acte “Marxa per la llibertat”, Cervera 8 de juliol de 2016

El poble català torna a fer camí a Cervera

La Segarra rememora el pas de la Marxa per la Llibertat ara fa 40 anys

Montse Coberó

Fòrum l’Espitllera

Fotografies: Miquel Camacho

Divendres passat al vespre, Cervera ha recordat el pas de la Marxa de la Llibertat per la Segarra ara fa quaranta anys. L’acte, organitzat pel Fòrum l’Espitllera , entitat segarrenca que treballa per contribuir a fer avançar la comarca cap a un futur sòlid tot recuperant el passat,ha fet aflorar els records de la tarda del 26 d’agost i el matí del 27 quan els integrants de la columna Lluís Companys van protagonitzar diversos actes reivindicatius a la capital segarrenca amb la col·laboració de diversos activistes locals.


La marxa havia estat organitzada al voltant de l’entitat Pax Christi. Amb el lema Poble català, posa’t a caminar  va aconseguir mobilitzar un gran nombre de persones entorn d’un enfilall d’actes reivindicatius organitzats en cada una de les poblacions per on passaven les cinc columnes que sortint des de diversos  punts del país van confluir a Poblet el 12 de setembre. Demanaven llibertat, l’amnistia per a presos polítics i exiliats, i reivindicaven la reactivació de l’Estatut del 32. Van esperonar les consciències dels catalans i van adherir-s’hi nombroses entitats i personalitats públiques de l’àmbit polític, cultural i religiós. Era la flama visible de l’ànsia de tot un poble per recuperar la seva llibertat.


“Era la espurna que anava encenent focs allà per on passava”

Amb aquests mots ha descrit la Marxa durant la seva intervenció Àngel Colom, un dels caminants que va ser detingut en quatre ocasions. Posat en llibertat al cap de pocs dies tornava a incorporar-s’hi i novament era detingut. “La marxa va suposar l’ocasió d’afermar-se com a demòcrates” per a molts ciutadans de cada vila per on passava. Va cloure la seva intervenció recordant que davant de les vulneracions dels drets dels catalans que surten a la llum darrerament encara queda molt camí per fer i cal tenir el convenciment de què “ja n’hi ha prou!”.


L’historiador Josep Calvet, autor de l’obra “Poble català. Posa’t a caminar” ha fet balanç de la repressió exercida per les forces governamentals sobre la Marxa que havia estat denegada, amb unes dues-centes detencions, que van sumar més de 40.000 hores de detenció i multes per valor de sis milions de pessetes per actes tan subversius com portar al samarreta de la Marxa. Ha posat de relleu el paper determinant de l’església catalana recolzant la Marxa i acollint els actes dels participants dins les esglésies doncs havien quedat prohibits els actes a l’aire lliure.


“Joan van per tu”

Joan Carreras, capellà nascut a Ivorra i que el 1976 exercia de diaca a Cervera va rebre l’encàrrec d’organitzar la marxa a la ciutat. Aquest capellà que durant molts anys compaginava la vocació religiosa amb una feina com obrer industrial, va comptar amb la col·laboració de l’equip de capellans i del Grup de Joves de la Segarra, una agrupació molt activa. La pressió de la Guàrdia Civil sobre els organitzadors va ser ferma però afortunadament a Cervera no es va produir cap acte de repressió violenta.


Han intervingut també Pep Oriol i Quim Granell que en aquells moments eren uns joves que acabaven d’iniciar la carrera universitària, membres del Grup de Joves de la Segarra que confessen haver participat en l’organització de la Marxa amb una certa inconsciència, sense saber realment la transcendència del que estaven vivint. Van adquirir una cinta de súper 8 que els va costar l’equivalent a quatre pagues setmanals i van enregistrar la Marxa al seu pas per Cervera, l’ùnic testimoni filmat i on al costat dels manifestants es fa evident la presència de la Guàrdia Civil.


“No salgan que puede haber tiros”

Pep  Vall, membre fundador del Centre Cultural de Tàrrega ha aportat el seu testimoni sobre la repressió que la Guàrdia Civil va aplicar als participants en la Marxa quan van fer estada a la capital de l’Urgell el 3 i 4 de setembre, amb detencions i greus amenaces per atemorir la població i els participants, com les paraules pronunciades pel capità de la Guàrdia Civil citades a l’inici d’aquest apartat. Per al ponent era un moment clau per al país “cadascú al seu lloc havia de donar la cara perquè era l’única manera d’anar endavant”.


“Preciosa demostració de desobediència civil no violenta”

Amb aquests mots qualificava Arcadi Oliveras la Marxa que va contribuir a tirar endavant aquesta iniciativa juntament amb altres activistes i diverses entitats a favor de la democràcia i els drets civils que actuaven a Catalunya de manera molt precària però amb gran fermesa i decisió.


A petició d’Arcadi Oliveras i fora de programa, la cantant segarrenca Lídia Pujol que assistia a l’acte ha obsequiat els assistents amb la cançó “País petit” corejada pels assistents que han ovacionat la seva actuació.


Durant la cloenda de l’acte Maria Garganté, presidenta del Fòrum l’Espitllera ha convidat els assistents a participar en la Marxa Som que del 21 al 23 de juliol passarà per la Segarra i ha agraït als membres del Fòrum l’Espitllera, Joan Miquel Camacho i Jordi Oliva, la iniciativa de proposar la realització d’aquest acte i ha finalitzat amb unes paraules de l’historiador cerverí i segarrenc Josep Benet “Ningú no podrà aturar la marxa del nostre poble”.


Un dels objectius d’aquest acte és recordar a les noves generacions que fa 40 anys demanar llibertat a casa nostra era perseguit per les forces de l’ordre i aquells que gosaven cridar demanant el retorn dels exiliats o la llibertat dels presos polítics podien ser maltractats violentament, multats, o empresonats per unes forces d’ordre d’un Estat que intentava deixar enrere la dictadura i avançar cap a una democràcia mentre els ciutadans aprofitaven totes les escletxes per revelar les ànsies de llibertat. Eren moments decisius per donar per finalitzada la dictadura que durant 40 anys havia tenallat l’estat espanyol i Catalunya i la marxa va ser un dels detonants per a la presa de consciència dels catalans que tenien davant un moment històric que calia aprofitar.


El Fòrum l’Espitllera proposa als ajuntaments de la Segarra històrica que dediquin un espai públic a Sikarra

La iniciativa  per objectiu difondre Sikarraorigen del topònim Segarraque identifica un territori avui repartit entre tres províncies, i s’ha obert a la participació d’entitats socials i culturals de la Segarra històrica

L’any 2011 el Fòrum l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot van adquirir, en una subhasta pública a Barcelona, un exemplar de moneda ibèrica de finals del segle III aCavui conservada i en exposició pública al Museu Comarcal de Cervera, amb la inscripció Sikarra en el seu revers, que representa la confirmació documental que el nom propi Segarra, antigament Sigarra, és d’origen ibèric. Aquesta inscripcióSikarra, és un dels vestigis més antics de topònims de Catalunya.



Placa de carrer Sikarra (model proposta de placa de carrer, en majúscules)

D’un temps ençà, ambdues entitats hem encarat l’objectiu de donar la màxima difusióSikarra, la ciutat ibèrica i la seva moneda, i molt especialment a la imatge del seu revers, dos cavalls units pel tronc, i a la inscripció Sikarra en signari ibèric, com a referent identificador de la Segarra i símbol de la voluntat de retrobament dels territoris de la seva comarca històrica i natural, en un àrea que supera àmpliament les límits de l’actual comarca administrativa i que avui es reparteix entre tres províncies. En aquest sentit, han estat diverses les iniciatives que hem portat a terme per donar-la a conèixer, entre les més remarcables la publicació d’un article científic a la Revista d’Arqueologia de Ponent (Universitat de Lleida) sobre la seca de Sikarra i l’origen del topònim Segarra, la creació de la Xarxa Sikarra, que aplega entitats de la Segarra històrica, la publicació d’un article a la Viquipèdia i la convocatòria anual del Premi Sikarra.


Ara, per tal de fer un pas més en el reconeixement i difusió de Sikarra, des del Fòrum l’Espitllera hem endegat la campanya “Fem nostra Sikarra”, a partir de la qual proposem a tots els ajuntaments dels territoris que compartim la mateixa comarca històrica i natural i la identitat segarrenca comuna que dediquin un espai públic –un carrer, una plaça, etc.- a Sikarra.



Moneda ibèrica de finals del segle III aC amb la inscripció Sikarra. Autor: Joan Porredon

La iniciativa s’inscriu en un dels objectius del Fòrum l’Espitllera, d’efectuar propostes constructives i d’interès, en diferents àmbits, a les administracions públiques, locals en aquest cas, atès que la determinació del nom de les vies urbanes correspon als ajuntaments.

Alhora, des del Fòrum l’Espitllera, com a entitat compromesa amb els objectius del manifest fundacional de la Xarxa Sikarra, “Pel retrobament de l’autèntica Segarra”, signat el 10 de novembre de 2012, de sumar esforços per preservar i potenciar la identitat segarrenca en tots els nostres territoris i en l’àmbit territorial comú, hem informat i compartit la iniciativa amb les altres entitats membres de la Xarxa, oferint la possibilitat de participar-hi en el respectiu àmbit territorial d’actuació.

Els noms dels carrers i places constitueixen un retrat i una de les primeres fonts d’informació de la realitat política, social i cultural d’un país, per la qual cosa des del Fòrum l’Espitllera entenem que la dedicació d’un espai públic a Sikarra, a les viles i ciutats de la Segarra històrica, és una bona manera d’apropar i enfortir el coneixement de la nostra història i identitat compartides.



Cobriment de les restes de Sikarra - Els Prats de Rei. Autor: Ramon Sunyer

 

Més informació:

· Manifest “Pel retrobament de l’autèntica Segarra” (2012)

· Constitució de la Xarxa Sikarra, d’entitats de la Segarra històrica (2012)

· Departament de Territori  i SostenibilitatCriteris per a la toponímia d'àmbit municipal (2006) 

40 anys de la Marxa de la Llibertat (1976-2016)

El Fòrum l'Espitllera organitza pel dia 8 de juliol a les 8 del vespre, un acte commemoratiu del 40è aniversari de la Marxa de la Llibertat. L'acte es celebrarà a l'església de Sant Antoni de Cervera. Hi intervindran dos dels organitzadors de la Marxa, Arcadi Oliveres i Àngel Colom; un dels autors del llibre que recentment s'ha editat sobre la Marxa de la Llibertat, Josep Calvet; l'artífex de l'acollida i organització de la Marxa a Cervera, Joan Carreres; l'activista de la Marxa a Tàrrega, Pep Vall; i els autors d'una filmació inèdita de la Marxa que presentaran aquell dia, Pep Oriol i Quim Granell.


El Fòrum l’Espitllera dóna suport a l’Ajuntament d’Estaràs i als veïns d’Alta-riba i rodalia en la defensa d’un poble i d’un paisatge de qualitat

Torà, 29 d’abril de 2016

’autorització, en execució de sentència judicial, d’una explotació d’àrids a cel obert, de grans dimensions i molt propera al nucli d’Alta-riba, posa en perill la qualitat de vida dels veïns

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha atorgat, mitjançant la Resolució 851/2016, de 22 de gener i en execució de sentència, l’autorització ambiental a l’empresa Xaviker, SL, d’Almacelles, per a l'activitat d’extracció d’àrids anomenada Malacara, ubicada només a 250 m del nucli d’Alta-riba, en el terme municipal d'Estaràs. Els àrids són la matèria primera que s’utilitza especialment en la fabricació de formigó i de ciment per a la construcció i d’altres materials per a carreteres.

Des de l’any 2007 i fins a l’actualitat, i només en els municipis segarrencs d’Estaràs, les Oluges i Sant Ramon, s’han autoritzat diferents explotacions d’extracció d’àrids a cel obert, a partir de l’arrencada de la pedra calcària de talussos o situada sota els camps de conreu, que afecten una superfície de 68,24 ha. La Resolució 851/2016 també informa que la documentació del projecte preveu la implantació posterior d’una planta fixa de tractament d’àrids dins de l’àmbit sol·licitat per l’activitat extractiva, que no es defineix ni descriu, i que serà objecte d’una altra tramitació específica.

És sabut que les activitats d’extracció d’àrids comporten uns impactes ambientals, paisatgístics i visuals molt elevats. En el cas de la nova extracció autoritzada a Alta-riba cal destacar alguns factors que poden incrementar encara més aquests impactes, com són la magnitud de l’explotació projectada, de 25,81 ha, així com la potència d’extracció, amb bancs de fins a 12 m de profunditat.

L’impacte es pot fer notar també per la probable afectació del pou d’aigua de boca del veïnatge d’Alta-riba, atesa la seva proximitat a l’explotació. Aquest és un aspecte tan delicat i que pot afectar la salut de les persones, que es fa necessari que l’Agència Catalana de l’Aigua analitzi el projecte i les possibles afectacions de manera acurada.

Alhora, des del Fòrum l’Espitllera entenem que l’impacte del domini públic hidràulic que generaria aquesta explotació no només afectaria el pou esmentat sinó que probablement també perjudicaria greument la resta d’elements del domini hidràulic dels encontorns, que comprèn la zona humida del bassal d’Alta-riba, de petites dimensions però de gran valor paisatgístic i per a l’ecosistema, així com el torrent de Malacara -afluent del Sió- i els fondos d’Alta-riba, de Malacara i de la Quadra.

Cal tenir en compte que Alta-riba, com altres pobles de la Segarra, presenta un relleu característic del terreny anomenat “vale”, derivat de la diferent resistència i modelatge dels materials que el composen: plans sobre capes calcàries superficials; costes pronunciades compostes de margues; i fondos, força plans, amb margues erosionades. Aquesta és una interessant geomorfologia que caldria protegir adequadament, ja que configura una densa xarxa de drenatge, peculiar i característica, i fenòmens també ben singulars com són la circulació sub-superficial de l’aigua i les seves surgències.

Des del Fòrum l’Espitllera hem detectat que la zona afectada pel projecte d’explotació es troba incorporada, parcialment, dins de l’Àrea d’interès faunístic i florístic amb codi específic núm. 6627, del Mapa d’Àrees d’Interès Faunístic i Florístic. Aquest Mapa recull les àrees més crítiques de totes les espècies de fauna i flora amenaçades i és coordinat per la Direcció General de Biodiversitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. En aquest sentit, la l’avaluació d’impacte ambiental del projecte d’explotació ha de determinar les mesures necessàries  per tal de garantir la conservació de les espècies amenaçades localitzades.

A més, des del Fòrum l’Espitllera tenim coneixement que prop de la zona afectada pel projecte d’explotació, inclosa en el quadrat CG61 del nou Atles d'Ocells Nidificants de Catalunya, coordinat per l'Institut Català d’Ornitologia, s’ha notificat una parella de calàndries (Melanocorypha calandra), una espècie protegida (nivell C) pel Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, iper la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aussilvestresi la  Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Naturali de la Biodiversitat.

La participació pública en matèria de medi ambient

El Conveni sobre l’accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient, conegut també com a Conveni d’Århus (1998), és un tractat internacional, ratificat per l’Estat espanyol, amb l’objectiu de garantir l’exercici de tres drets dels ciutadans: l’accés a la informació, la participació pública i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient. El Conveni va entrar en vigor a l’Estat espanyol el 29 de març de 2005.

L’any 2006 l’Estat espanyol va aprovar la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient. La Llei 27/2006 respon als compromisos assumits amb la ratificació del Conveni d’Århus i transposa a l’ordenament intern les directives europees consegüents al Conveni. D’acord amb la seva disposició transitòria única, les administracions publiques tenen l’obligació de difondre en suport electrònic la informació ambiental recollida des del 14 de febrer de 2003. La informació que es difongui ha de ser actualitzada i ha d’incloure les autoritzacions amb un efecte significatiu sobre el medi ambient.

Un dels objectius del Conveni europeu del paisatge (CEP), impulsat i adoptat pel Consell d’Europa l’any 2000, és assolir un desenvolupament sostenible sobre la base d’una relació equilibrada i harmònica entre les necessitats socials, l’activitat econòmica i el medi ambient i determina que es fonamental la participació conjunta de la població i l'Administració en les decisions que afecten la protecció, gestió i planificació del paisatge.

En línia amb el CEP, el Fòrum l’Espitllera va elaborar i presentar el gener del 2012 el document “Un paisatge per demà”, en què es defensa la necessitat de mantenir un paisatge de qualitat a la Segarra com a component fonamental de la identitat comarcal i com a element de pervivència, qualitat de vida i creació de riquesa per al futur. En aquest document, el Fòrum l’Espitllera propugna que l’ús dels recursos naturals ha de ser sostenible i compatible amb la preservació i protecció del paisatge, tenint en compte les particularitats de cada territori i que en tot cas s’ha de comptar amb la participació dels seus habitants.


 

Suport a l’Ajuntament d’Estaràs i als veïns d’Alta-riba i rodalia, i presentació d’al·legacions

A partir de l’anàlisi de la informació del projecte, disponible a partir de la publicació al DOGC de la Resolució 851/2016, de 22 de gener, d’autorització ambiental de l'activitat d’extracció d’àrids anomenada Malacara, des del Fòrum l’Espitllera entenem que els seus impactes ambientals, paisatgístics i visuals són massa elevats, especialment per als nuclis de població propers, i comporten riscos d’afectació del pou d’aigua de boca del veïnatge d’Alta-riba, per la qual cosa donem suporta l’Ajuntament d’Estaràs i als veïns d’Alta-riba i rodalia en la defensa de la seva qualitat de vida i de la qualitat del seu entorn.

Des del Fòrum l’Espitllera, atès que no tenim constància que el Departament de Territori i Sostenibilitat hagi efectuat l’exposició i informació pública, amb anterioritat a la publicació de la Resolució 851/2016 al DOGC, i d’acord amb la normativa esmentada anteriorment, presentarem al·legacions al projecte, tenint en compte que l’ús dels recursos naturals ha de preservar la salut i el benestar del veïnatge i ha de ser compatible amb la preservació i protecció del medi ambient i del paisatge. 

La Societat Catalana d’Ordenació del Territori guardona el Pla de paisatge de Cervera

20 d’abril de 2016

El Pla ha estat impulsat per la Paeria de Cervera i el Fòrum l’Espitllera ha participat activament en la seva elaboració

El Pla de paisatge de Cervera ha estat guardonat amb un accèssit en el marc del Premi Catalunya Territori Enric Lluch, un dels tres premis establerts entre els denominats Premis Catalunya de Territori, Urbanisme i Estudiants, de la Societat Catalana d’Ordenació de Territori (SCOT), que s’atorguen a persones i obres que destaquen per llur vàlua científica i acadèmica, en el marc dels premis Sant Jordi 2016 de l’Institut d’Estudis Catalans.

En el cas el Pla de paisatge de Cervera, el jurat del Premi ha apuntat que ha valorat especialment que es tracta d’un pla de paisatge que és pioner en l’àmbit municipal, amb un enfocament simple, clar i molt efectiu i que es pot transposar a altres municipis, especialment de petita i mitjana dimensió.

El Fòrum l´Espitllera ha participat activament al llarg de tot el procés d‘elaboració d’aquest Pla, des de la primera reunió l’any 2012 i durant les sessions de treball, fins a la seva finalització el març de 2015, en tant que agents del territori especialment preocupats pel manteniment i la recuperació de la qualitat paisatgística de la Segarra, conjuntament amb altres entitats.

Des del Fòrum l´Espitllera, conscients que es tracta d’un premi a un bon projecte, es continuarà col·laborant amb la Paeria de Cervera i les altres entitats que hi han participat en el desenvolupament efectiu del Pla al llarg dels propers anys.

La participació del Fòrum l´Espitllera en l’elaboració del Pla de paisatge de Cervera s’insereix en els debats i treballs sobre el paisatge a la Segarra que s’han portat i s’estan portant a terme a terme en el si de l’entitat i que es van iniciar amb l’elaboració del document “Un paisatge per demà”, presentat el gener del 2012. Aquest document, fruit de més d’un any de treball, defensa la necessitat de mantenir un paisatge de qualitat a la Segarra com a component fonamental de la identitat comarcal i com a element de pervivència, qualitat de vida i creació de riquesa pel futur.

Més informació:

·         Societat Catalana d’Ordenació del Territori: “Guardonats dels premis Catalunya de Territori, Urbanisme i Estudiants”. 10 de març de 2016. http://www.scot.cat/notices/2016/03/guardonats_dels_premis_catalunya_de_territori_urbanisme_i_estudiants_3298.php

·         Paeria de Cervera: Pla de paisatge de Cervera. Marc de 2015. http://www.cerverapaeria.cat/fitxers/pla-de-paisatge/view

·         Fòrum l’Espitllera: Un paisatge per demà. 30 de gener de 2012. http://www.espitllera.cat/html2/pdfs/paisatge.pdf

“La terra s’ha d’estimar i cuidar”: La Garbiana Pagesa de Tarroja recull el cinquè Premi Sikarra

“La terra s’ha d’estimar i cuidar”: La Garbiana Pagesa de Tarroja recull el cinquè Premi Sikarra

Cervera, 19 de març de 2016
Text: Lluís Urpí
Foto
: Joan Montagut

 


La cooperativa La Garbiana Pagesa, de Tarroja de Segarra, va rebre dissabte el Premi Sikarra d’aquest any de mans del president de la Fundació Jordi Cases i Llebot, Francesc Xavier Rivera. Aquest és un guardó que convoquen anualment aquesta institució i el Fórum l’Espitllera. Es tracta d’una escultura feta per l’artista Anna Marín-Gálvez, i que és una representació conceptual de la moneda que dóna nom al premi.

En el seu discurs d’agraïment el David, un dels integrants de la cooperativa va donar una lliçó de quina ha de ser l’actitud dels ciutadans /es amb el paisatge que ens envolta. Ell, que és madrileny de naixement, però amb quinze anys d’estada al nostre país, molt clar que “la terra és una entitat del nostre entorn que hem d’estimar i cuidar”. Missatge clar per tothom de la Segarra o que viu a la comarca, que sàpiga valorar el que al costat de casa.

Pel que fa als Parlaments de l’acte, l’alcalde de Cervera, Ramon Royes, va destacar la feina dels premiats i de les entitats que impulsen el guardó, fent èmfasi que “a la comarca fa falta cohesió entre institucions, associacions i ciutadans, i que seria positiu millorar aquest aspecte, i no criticar o posar travetes entre arguments, pel de tots els projectes”. Després i en representació del Consell Comarcal de la Segarra, Núria Magrans, va destacar el respecte a la natura i el medi ambient que practiquen els membres de La Garbiana Pagesa. Acte seguit, Jaume Moya, va llegir l’acta del jurat i Ramon Saball, el nou secretari de l’Espitllera, va fer una glossa de la cooperativa destacant la seva trajectòria des del 2008 fins ara, i aquesta barreja de tradició i innovació en la seva producció de farines de cereals i pans, i en definitiva, productes de molta qualitat.

I finalment, la nova presidenta del Fòrum, Maria Garganté, va fer balanç de les activitats fetes en un any. També va remarcar que “aquesta associació cultural amb sis anys d’existència està oberta a tothom, i que intenta potenciar els valors de la identitat segarrenca, generant debat si cal, per fer un país millor en un moment transcendental per a Catalunya.

El presentador de l’acte va anunciar que els premis de Fotografia que convoca anualment l’ACOM, l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics, ja porten des d’aquest 2016 el nom de Memorial TONI NADAL.

L’acte va ser amenitzat amb cinc interpretacions musicals, la majoria de Piazzola, pel duet De Vellut, format per Núria Balcells i Blai Navarro, que van ser molt aplaudides per la setantena de persones que es van aplegar a l’Auditori de Cervera. Després, molts dels assistents a l’acte van visitar l’exposició que hi ha al Museu Comarcal sobre el Sant Dubte d’Ivorra. El recorregut va comptar amb les explicacions de l’expert en el tema Fermí Manteca. I la jornada es va tancar amb un sopar al mateix Auditori amb la participació d’una quarantena de persones

Més articles...