En un acte celebrat el passat dissabte, el Fòrum l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot varen aprovar el disseny de l’escultura amb què serà guardonada la persona o entitat que rebi el Premi Sikarra. L’obra, dissenyada per l’escultora i gravadora Ana Marín-Gálvez, combina el vidre amb la imatge i la llegenda de la moneda ibèrica de Sikarra pintades amb grisalla, dins una peanya de fusta de vengué que l’emmarca dins el perfil d’una espitllera. En paraules de l’artista, la peça és “la representació d’un fet concret: el reconeixement d’una mirada. La fusta és la pedra dels castells segarrencs, sintetitzada en una espitllera des de la qual mirem enfora avui, al segle XXI, a través d’un esguard vitrificat del segle III aC. I la voluntat que ens empeny és la d’alliberar el passat perquè arribi al present en igualtat de condicions, fugint de la foscor dels mercats del col·leccionisme per instal·lar-se a la llum de tothom que viu i estima la Segarra. Amb senzillesa i coratge. I aquí rau la reconeixença, il·luminada per les arts del foc que la grisalla evoca, i que el suport de l’espitllera, fent de gresol, recull i retorna a la ciutadania, sota la forma d’aquest premi Sikarra”.

El premi Sikarra, que premiarà una persona o institució que hagi actuat amb incidència sobre els territoris de la Segarra històrica,  està obert a nominacions fins el 15 de febrer i ha admès ja vuit candidatures. Serà presentat a Arbeca el proper diumenge 29 de gener i està previst que el veredicte del Jurat es faci públic el 17 de març.

El Fòrum l’Espitllera i la Fundació Cases i Llebot programem conjuntament per aquest diumenge 29 de gener una sortida a ARBECA amb el següent programa:

-    11 del matí: visita guiada als VILARS D’ARBECA
-    1 del migida: presentació Moneda i Premi SIKARRA a la Sala Màrius Torres d’Arbeca
-    2’30 del migdia: dinar a ARBECA
-    4 de la tarda: caminada per les carrerades d’Arbeca

Els desplaçaments es faran en vehicles particulars (recomanem agrupar-nos en cotxes) i el preu del dinar i l’entrada als Vilars anirà al voltant dels 22 euros/persona. Es prega confirmar assistència.

 

Guissona (JM).- La biblioteca de Guissona ha acollit aquest divendres 30 de desembre l’acte de presentació de la moneda ibèrica de Sikarra i del Premi Sikarra organitzat pel Fòrum l’Espitllera i la Fundació Cases i Llebot. Davant d’una cinquantena de persones i sota la presidència de l’alcalde de Guissona, Sr. Xavier Casoliva, el Sr. Xavier Rivera, secretari de la Fundació, i el Sr. Albert Turull, president del Fòrum, han exposat el procés d’adquisició en subhasta de la moneda ibèrica de Sikarra i la seva retirada del comerç privat per a la difusió pública. A més, s’ha convocat oficialment el període de presentació de candidatures al Premi Sikarra, inspirat en l’efígie de la peça, que vol premiar anualment a una persona o entitat de l’àmbit històric i extens de la Segarra per la seva tasca destacada en l’àmbit social, cultural i de progrés de la comarca.

A continuació, la Sra. Isabel Moreno, arqueòloga i restauradora del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i membre de l’equip de treball que ha realitzat la restauració i l’estudi històric i filològic de la moneda, ha exposat els aspectes que fan de la peça un document de gran rellevància en la protohistòria de la comarca, cabdal per identificar les arrels del seu nom i d’una iconografia enigmàtica i excepcionalment inèdita. La moneda, divisor de la dracma grega, encunyada a finals del segle III aC en plata, ha estat exhibida al públic durant l’acte.

L’esdeveniment ha servit també per a presentar el marxandatge que, utilitzant la icona present a la moneda (dues meitats de cavall unides pel tors i en actitud de galop), es llença al mercat per a identificar la vinculació a la Segarra històrica. Samarretes, punts de llibre i làmines numerades són els primers productes que es llencen al mercat i que s’espera es puguin distribuir en establiments d’arreu dels territoris segarrencs. 

La Fundació Jordi Cases i Llebot i el Fòrum l’Espitllera  es complauen a convidar-vos a la presentació pública de la moneda ibèrica amb el topònim Sikarra i de la convocatòria del Premi Sikarra el divendres 30 de desembre a dos quarts de set del vespre a la Biblioteca de Guissona (Av. 11 de setembre, 1)

L’acte anirà a càrrec d’Isabel Moreno, arqueòloga i restauradora, Albert Turull, filòleg i president del Fòrum l’Espitllera i F. Xavier Rivera, historiador i secretari de la Fundació Jordi Cases i Llebot.

La Fundació Jordi Cases i Llebot i el Fòrum l’Espitllera han celebrat dos actes de presentació consecutius de la moneda i el premi Sikarra a les capitals de l’Alta i la Baixa Segarra.

Dim lights Embed Embed this video on your site

Divendres 9 de desembre l’acte va tenir lloc a la Sala d’actes de la Casa Felip, de Calaf, on davant d’un centenar d’assistents, entre els quals es comptaven membres de l’associació la Sitja de Calaf –amfitriona de l’acte- i de l’associació Sigarra, de Prats de Rei, es va dur a terme l’explicació de la troballa de la moneda ibèrica, el procés d’adquisició, la rellevància històrica i simbòlica de la peça i la convocatòria del Premi Sikarra, que reconeixerà una persona o entitat destacada per la seva contribució a les terres de la Segarra.

Diumenge 11 de desembre l’acte es va reproduir al castell de Santa Coloma de Queralt, aquest cop en col·laboració amb l’associació cultural Baixa Segarra. De nou amb la sala plena, els representants del Fòrum l’Espitllera i la Fundació Cases i Llebot, així com l’equip científic que ha restaurat i estudiat la moneda, varen exposar la importància i l’ambició de les iniciatives sorgides al voltant de la moneda.

Ambdues actuacions varen servir per establir lligams entre les entitats presents, amb l’objectiu de, més enllà dels límits administratius actuals, reivindicar la identitat comuna de la Segarra i treballar conjuntament en actuacions d’estudi, debat i projecció de la comarca històrica. Simbòlicament, es pretén mostrar aquesta vinculació a través de la imatge dels dos cavalls units pel tronc present al revers de la moneda, efígie que documenta la Segarra ja al segle III aC i que és inèdita en tot el mediterrani occidental; a partir d’ella, es produirà i distribuirà una línia de marxandatge de fort contingut identitari.

Les entitats convocants varen anunciar que el Premi Sikarra obrirà termini de presentació de candidatures el proper 1 de gener i que serà oficialment presentat el proper 30 de desembre a la biblioteca de Guissona.

 

La Fundació Jordi Cases i Llebot i el Fòrum l’Espitllera convoquen per aquest cap de setmana dos actes de presentació de la moneda i el premi Sikarra a les capitals de l’Alta i la Baixa Segarra. En col·laboració amb l’associació la Sitja, l’acte tindrà lloc a la Casa Felip de Calaf el divendres 9 de desembre, a les 7 de la tarda, mentre que amb el suport de l’Associació cultural Baixa Segarra, el diumenge 11 de desembre, a dos quarts d’una del migdia, la presentació es farà al castell de Santa Coloma de Queralt.

La moneda de Sikarra és una peça única, de finals del segle III aC (un tetartemorion, divisor de la dracma grega) amb la llegenda escrita en alfabet ibèric SIKARRA, origen del topònim actual de la Segarra. Fou adquirida per ambdues entitats gràcies a una recollida de fons entre el patronat de la Fundació i els socis i sòcies de l’Espitllera, subscripció que va aconseguir reunir un import molt superior al preu final d’adquisició de la peça (2950 euros), i ha estat restaurada des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i estudiada a fons per part d’un grup arqueòlegs, historiadors i filòlegs, encapçalats pel Dr. David Garcia, de la Universitat de Barcelona. El treball ha posat de manifest que, més enllà de la seva transcendència toponímica, la peça és excepcional pel fet de ser un estranyíssim exemplar de  divisor del patró monetari grec (anterior per tant a la romanització), referir a una seca pràcticament desconeguda i d’incerta localització, presentar una iconografia sense paral·lels en cap altre exemplar de l’època, ser trobada a tocar de l’antiga via que comunicava Iesso (Guissona) amb Setelsis (Solsona) o constituir una de les primeres monedes encunyades al territori que avui és Catalunya, motius pels quals obre un nou capítol en la investigació de la història antiga de la Segarra (les arrels de les quals s’aprofundeixen tres segles més enrere del municipium sigarrensis fins ara de referència) i, per extensió, de la Catalunya interior.

Coincidint amb les presentacions, també és donarà a conèixer el Premi Sikarra, convocat per l’Espitllera i Cases i Llebot amb la voluntat de reconèixer una persona, entitat o institució que s’hagi significat per la seva contribució a potenciar o prestigiar la comarca de la Segarra.

Amb aquestes actuacions, les promotores reivindiquen el paper actiu de la societat civil en el procés de recuperació i divulgació del patrimoni i, alhora, rescaten un element del comerç i l’especulació per oferir-lo a la Segarra, com element de identitat i cohesió d’una comarca històrica trossejada per avatars polítics i administratius. Alhora, en la mateixa línia, treballen per a enfortir els lligams entre les entitats i les persones dels territoris que tradicionalment i històrica s’han sentit vinculats a la Segarra.

Nota de premsa

L’associació cultural Fòrum l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot han decidit tirar endavant la convocatòria d’un nou premi de reconeixement cívic, el PREMI SIKARRA, que està destinat a distingir una persona, entitat o institució que s’hagi significat per la seva contribució a potenciar o prestigiar la comarca de la Segarra.

El nom del premi, evidentment, té relació directa amb la moneda ibèrica del segle III aC, precisament amb la inscripció “Sikarra”, que les dues entitats van adquirir el passat mes de març en una subhasta pública, a fi d’evitar que passés a mans de col·leccionistes particulars i poder-la exposar de manera pública, cosa que en aquests moments s’està negociant –en forma de cessió temporal gratuïta– amb les institucions museístiques i polítiques comarcals.

El lliurament de la primera edició del PREMI SIKARRA tindrà lloc el proper mes de març de 2012, coincidint amb el primer aniversari de l’adquisició de la moneda. El premi no té dotació econòmica, sinó que consisteix en un reconeixement públic de caràcter honorífic, acompanyat de l’obsequi d’una escultura original inspirada justament en la imatge de la moneda ibèrica, consistent en dos torsos de cavall en posició simètrica i la inscripció “Sikarra” en grafia ibèrica, que suposa la documentació més antiga del nom de la comarca de la Segarra (fins ara, el document més antic eren unes inscripcions romanes en pedra, conservades als Prats de Rei, de vers el segle I dC).

El jurat del premi estarà format a parts iguals per representants de les dues entitats convocants, el Fòrum l’Espitllera i la Fundació Cases i Llebot, i les bases indiquen expressament que no es podrà premiar ningú que en sigui membre. El jurat tindrà en compte les propostes que se li facin arribar des de qualsevol entitat o institució de la comarca, o també per un mínim de tres persones a títol individual, argumentant els mèrits de la persona o entitat proposada per al guardó. Aquesta convocatòria, que properament es presentarà en públic en diversos actes que tindran lloc en diferents poblacions de la Segarra històrica, es considera oberta des d’aquest mateix mes de desembre de 2011, i doncs es poden fer arribar ja les propostes, fins al dia 15 de febrer de 2012, a l’adreça del Fòrum l’Espitllera ( Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la ).

 La Segarra, 25 de novembre de 2011

 

Prats de Rei (JM).-             El Fòrum l’Espitllera va realitzar el passat dissabte 12 la seva primera ruta de patrimoni i paisatge més enllà dels límits administratius de la Segarra actual. En la seva sortida, va recórrer els municipis dels Prats de Rei i de Sant Pere Sallavinera, integrats actualment dins l’Anoia, però històricament vinculats a l’Alta Segarra. Durant la sortida, els representants de l’Espitllera varen trobar-se amb membres de l’Agrupació cultural i recreativa Sigarra, dels Prats de Rei, amb els quals tenen previst organitzar un acte conjunt de presentació de la imatge de la moneda ibèrica de Sikarra amb l’objectiu d’estendre el coneixement de les arrels més llunyanes de la comarca i de la imatge que pretén projectar la identitat comuna. El recorregut es va completar amb les visites als conjunts necrològics de Seguers i els castells de Boixadors i la Manresana. L’anècdota del dia va tenir lloc durant la visita al castell de Boixadors, quan un dels arqueòlegs de l’Espitllera va fer la troballa d’una moneda medieval de bronze, peça que fou lliurada a l’alcaldessa del municipi.

Properament, l’Espitllera té previst aprofundir en les seves actuacions per territoris històricament segarrencs, aquest cop en col·laboració amb entitats culturals de Calaf i de Santa Coloma de Queralt.

 

L’associació cultural Fòrum l’Espitllera comença un seguit d’activitats per enfortir els lligams que uneixen tots els territors que per raons històriques i culturals es consideren pertanyents a la Segarra. En aquesta línia, ha organitzat per aquest dissabte 12 de novembre una sortida d’estudi i divulgació del patrimoni i el paisatge segarrencs per la zona de la Segarra calafina conjuntament amb l’associació cultural Sigarra, de Prats de Rei. Durant la visita, es recorreran els més destacats espais històrics de Sant Pere Sallavinera i Prats de Rei i s’establiran relacions de cara a la promoció conjunta de la imatge de la moneda ibèrica de Sikarra, proposada com a emblema comú de tots els territoris segarrencs.

• 9.00 Sortida des de Cervera
• 9.30 Museu Municipal Josep Castellà Real (Els Prats de Rei) i trobada amb membres de l’Agrupació Cultural Sigarra
• 11.30 Recorregut per les tombes i cups alt-medievals de Seguers (Prats de Rei) 
• 12.30 Visita guiada al Castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera) 
• 14.30 Dinar al restaurant “La Pala” de Sant Pere Sallavinera
• 16.30  Visita a la Torre medieval de La Manresana*, l’església barroca de Sant Andreu i els cups alt-medievals tallats a la roca. 
• 17.45  Projecció de l’Audiovisual sobre “La Batalla dels Prats de Rei” durant la Guerra de Successió. 
• 19.00  Tornada a Cervera

 

El Jurat de la primera marató fotogràfica de la Segarra, format pels fotògrafs Josep Bou i Pep Mínguez, l’artista Ramon Guixé, la tècnica en turisme Núria Magrans i l’arquitecte Antoni Martí, ha seleccionat les millors fotografies entre les 102 presentades finalment a valoració. L’esdeveniment, convocat pel Fòrum l’Espitllera al passat 23 i 24 de juliol, va reunir més de 4000 fotografies, 15 de les quals han estat premiades pels patrocinadors.

Les 30 fotografies més representatives del paisatge s’exposaran juntament amb el document  “Un paisatge per demà”, elaborat per l’Espitllera, en un muntatge itinerant que vol donar a conèixer els valors paisatgístics de la Segarra, reivindicant el seu valor i la importància de la seva preservació com a clau del futur de la comarca.

Podeu contemplar totes les imatges presentades al certamen a:

https://picasaweb.google.com/113509642935523032462/Marato2011?authkey=Gv1sRgCOitge6kpI2B6AE

I les fotografies amb premi són:

• 001 d’Antoni Marin CASTELLS DE LLEIDA: estada per a dues persones a Ca l’Alejandro (allotjament de Montsonís)
• 002 d’Antoni Marin CAT CERVERA: 2 entrades gratuïtes per la visita a l’espai temàtic del CAT
• 007 de Carles Tarsà TURISME DE GUISSONA: exemplar de l’”Itinerari Poètic” de Jordi Pàmias
• 024 d’Isabel Moreno TURISME DE GUISSONA: exemplar de l’”Itinerari Poètic” de Jordi Pàmias
• 026 de Jaume Moya LA GÀRGOLA:  obsequi figura de fotògraf
• 032 de Joan Ferrer CASTELLS DE LLEIDA: entrada per a dues persones al Castell de Florejacs
• 037 de Josep M. Abadia CAL VENTURA VELL: cap de setmana en apartament a partir de la segona meitat de setembre (fora de ponts)
• 040 de Josep M. Oriol RESTAURANT EL REBOST DE LA SEGARRA: dinar per a dues persones
• 045 de Josep M. Santesmasses RESTAURANT LA COSA NOSTRA: sopar per a dues persones
• 057 de Lluïsa Roca CAL PERELLÓ: ruta a cavall de migdia per a dues persones
• 058 de Lluïsa Roca CAT CERVERA: 2 entrades gratuïtes per la visita a l’espai temàtic del CAT
• 063 de Manel Lladó CASTELL DE LES SITGES: entrada per a dues persones al Castell
• 067 d’Olga Fuenmayor RESTAURANT LA REDOLTA: dinar per a dues persones
• 090 de Xavier Simon CAL NADAL: 2x1 en estada de cap de setmana
• 095 de Yolanda de las Heras RESTAURANT TORRECOMBELLES: dinar per a dues persones

Divendres 9 de setembre, a la sala d’actes del Museu Comarcal de Cervera, va tenir lloc la presentació de la moneda de Sikarra, adquirida en subhasta pública pel Fòrum l’Espitllera i la Fundació Cases i Llebot el passat mes de març. A l’acte hi van assistir més d’un centenar de persones i hi int

ervingueren la directora del Museu, Carme Bergés, els presidents del Fòrum i la Fundació, Jaume Terribas i Jordi Oliva, respectivament, així com el Paer en Cap de Cervera, Ramon Royes, i el President del Consell comarcal de la Segarra, Adrià Marquilles.

Durant l’acte, on es va exhibir públicament per primera vegada la moneda, l’arqueòleg Dr. David Garcia i Rubert, director de l’equip de treball que elabora l’estudi de la moneda, va exposar la importància de la peça des del punt de vista toponímic, iconogràfic i històric, així com la rellevància de la iniciativa de la societat civil que ha rescatat del comerç un element clau per la identitat de la Segarra.

Les entitats propietàries de la moneda mantenen converses amb els responsables de les entitats museístiques de la Segarra per decidir la millora manera d’exposició i difusió de la peça i, alhora, estan programat noves presentacions a Santa Coloma de Queralt, Calaf, Prats de Rei i Guissona.

El Museu Comarcal de Cervera, la Fundació Jordi Cases i Llebot i el Fòrum l’Espitllera es complauen a convidarvos a la presentació pública de la moneda ibèrica amb el topònim Sikarra el divendres 9 de setembre a les set del vespre a la Sala d’exposicions del Museu Comarcal de Cervera

L’acte anirà a càrrec del Dr. David Garcia, arqueòleg i professor de la Universitat de Barcelona.
 

El Fòrum l’Espitllera presenta al·legacions als projectes eòlics de la Segarra i l’Anoia

Florejacs (JM).-      L’associació Fòrum l’Espitllera ha presentat davant la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya un plec d’al·legacions relatives a la tramitació de set “miniparcs eòlics” projectats a l’Anoia (als termes de Copons, Argençola i Vecianda) i a la Segarra (als terme de Montoliu).

Les argumentacions de l’Espitllera persegueixen que l’Administració valori de forma acurada i independent l’impacte ambiental de la instal·lació dels aerogeneradors, fent especial incidència en la forta afectació sobre el paisatge, el patrimoni, la natura, les condicions d’habitabilitat i els projectes turísitics i lúdics de l’entorn. A més, es critica el fet que, a través de la figura del “miniparc”, es superen els límits de les Zones de Desenvolupament Prioritari de les energies eòliques (ZDP) i es sobresatura un territori, a cavall de la Segarra, l’Anoia i la Conca de Barberà, de gran valor mediambiental i turístic.

El document de l’Espitllera ha estat elaborat d’acord amb els principis del Manifest sobre la implantació de centrals d’energia eòlica, presentat al passat 30 d’abril a Montfalcó Murallat, i actuant al costat de particulars i d’altres entitats cíviques i de defensa del medi natural de l’àmbit de la Segarra històrica.

Florejacs (JM).- La primera marató fotogràfica pel paisatge de la Segarra, organitzada pel Fòrum l’Espitllera, ha tingut lloc aquest cap de setmana amb un notable èxit de convocatòria i objectius assolits. La iniciativa ha congregat trenta-un participants, els quals han lliurat als responsables de l’esdeveniment 4095 instantànies preses al llarg de les dues jornades de l’activitat.

La temàtica de la marató es centrava en l’anàlisi del paisatge segarrenc i els fotògrafs l’han plasmat en els seus treballs des d’una gran pluralitat de visions: des de la fotografia dels paisatges més bells i bucòlics, fins els espais degradats pel desenvolupament d’infraestructures i activitats agressives amb l’entorn, passant pels elements que li donen caràcter i identitat, per recons sorprenents i desconeguts i per espais en perill de desaparició i abandonament.

Amb tot el material recollit, es farà una preselecció de 150 fotografies, entre les quals es triaran les 15 més significatives que seran premiades amb els obsequis aportats pels patrocinadors de l’esdeveniment. Les imatges seran emprades per il·lustrar els treballs que sobre paisatge s’estan elaborant des del Fòrum l’Espitllera i es presentaran al públic properament acompanyant un manifest elaborat des de l’associació centrat en la defensa del paisatge de qualitat de la Segarra com a valor de futur.

Els organitzadors i els participants varen cloure la marató a Florejacs, on es va recollir tot el material gràfic i es va oferir un berenar i una visita guiada al castell del poble. Tots varen coincidir amb la bondat del projecte i varen engrescar-se per reproduir l’experiència en un futur proper, cercant el mateix objectiu però en una altra estació de l’any, aprofitant que a la Segarra el pas cíclic de les estacions fa canviar contínuament de colors la natura.

23 i 24 de juliol

MARATÓ FOTOGRÀFICA

 A la comarca de La Segarra

El Paisatge de la Segarra és d'una qualitat extraordinària. Tan bell com desconegut i menysvalorat. No té res a envejar, però, als Paisatges més valorats ara com ara al nostre país, com per exemple els de l'Empordà o el d'alguns racons dels Pirineus. És, certament, un Paisatge diferent, que les circumstàncies històriques, i a diferència dels altres, no han permès situar-lo encara en el lloc que li pertocaria en l'imaginari col•lectiu nacional. Però en aquesta terra, com al país d'en Pla i d'en Dalí, també es possible veure el campanar veí des de dalt del campanar propi. Aquí els poblets també són petits, l'horitzó és profund i els relleus suaus. La història és present a cada cantonada, a l'extrem de qualsevol ràfec. El pas cíclic de les estacions és perceptible de manera plena, intensa i cromàtica, a mida que els camps van girant de verd a daurat, de daurat a marró, i de marró novament a verd. És, certament, un Paisatge diferent: bell, únic, poc degradat, amb una identitat pròpia i, per sort, encara ben viu.

Organitzada pel Fòrum l’Espitllera (www.espitllera.cat), amb la col•laboració del CAT Cervera (www.turismecat.cat), el fotògraf Joan Porredon (www.joanporredon.com) i Espai Fotogràfic (www.espaifotografic.cat).

Objectiu: Descobrir i difondre el paisatge de la Segarra des d’una mirada plural, per tant, les fotografies es limitaran exclusivament dins l’àmbit de la comarca de La Segarra. Una selecció de les obres presentades formaran part del Document sobre el Paisatge que s’està elaborant des del fòrum l’Espitllera. També s’estudia la possibilitat de fer-ne una exposició itinerant així com l’edició d’un catàleg. El Fòrum l’Espitllera podrà disposar de totes les fotografies presentades sense que els seus autors, en cap cas, perdin els drets sobre les seves obres. Per qualsevol ús de les fotografies, El Fòrum l’Espitllera, sempre es compromet a acompanyar-les del nom de l’autor.

Qui pot participar: Qualsevol persona que ho desitgi. El requisit únic és que les fotografies han de ser fetes durant el cap de setmana del 23 i 24 de juliol. Les persones que treballin en suport químic se’ls donarà un marge de confiança. Les que ho facin en suport digital, només podran participar amb una sola tarja (una per persona). El mecanisme serà: S’han de presentar amb la tarja formatada (completament buida) i faran una fotografia que se’ls indicarà en el moment de la inscripció. Aquesta imatge sempre serà la primera que hi haurà a cada tarja. A la cloenda de la marató es farà un buidat total de la targeta que quedarà en dipòsit de l’organització per tal de comprovar que, una vegada presentada la còpia definitiva, processada per l’autor, correspon al mateix fitxer en brut. Per tant, no es podrà modificar el nom de l’arxiu generat per la càmera. Si l’autor vol entregar les fotografies abans del final de la marató, ho podrà fer prèvia comunicació expressa.

Tècnica: S’admet qualsevol tipus de tècnica (argèntica o digital), qualsevol tipus de processat i qualsevol format. Llibertat total restringida, només, a la manipulació de la imatge que alteri el contingut natural del paisatge. Aquest punt és comprensible degut a la temàtica de la marató. Es podrà acceptar un fotomuntatge sempre que l’autor ho indiqui de manera explícita.

Preinscripcions: És imprescindible fer una preinscripció per poder tenir millor cura de l’organització. Per fer-ho cal enviar un correu electrònic a l’adreça Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la posant el nom a l’assumpte, l’adreça completa i telèfon de contacte al cos del missatge. També és un correu on es podran resoldre dubtes que puguin sorgir.
Lliurament de les obres: Les fotografies s’hauran de lliurar abans del 15 de setembre en format digital. Arxius JPG a la mínima compressió, encabida en un quadrat de 1500x1500 píxels i amb el perfil de color sRGB. Caldrà que l’autor es guardi l’original a màxima resolució per si fes falta imprimir-les per a una exposició física o confecció de de catàleg. En tot cas, si el Fòrum l’Espitllera ho considera oportú podrà demanar, a cada autor, l’arxiu de més resolució.

Premis: No hi haurà un guanyador sino una selecció de “fotografies més valorades”, sense establir cap ordre de valoració. El premis seran obsequis oferts pels patrocinadors de la marató: Estades de cap de setmana en allotjaments rurals, àpats per dues persones en restaurants, entrades a castells, passejades a cavall, llibres... productes fets a La Segarra. El Fòrum l’Espitllera autoritza que l’autor pugui presentar les fotografies a altres concursos. 

Jurat: Estarà format per persones qualificades dins el món de la fotografia, art, cultura i del fòrum l’Espitllera.

Punt de trobada: CAT Cervera, a les 10 del matí de dissabte 23 de juliol: presentació, lliurament credencials i informació dels objectius. Veieu el    mapa:
 

Cloenda: FLOREJACS, a les 6 de la tarda de diumenge 24 de juliol: buidat de la targeta de la càmera, berenar i visita guiada al castell. Si el participant vol fer el buidat de la seva targeta en un altre moment (el dia abans si només vol participar dissabte) ho haurà de manifestar en el moment de la inscripció

Torà (JM).-           

El passat dissabte 7 de maig, el Fòrum l’Espitllera va organitzar la segona sortida per a identificar, analitzar i debatre el paisatge de la Segarra. Aquest cop, el recorregut es va centrar en el territori que creua el riu Llobregós, travessant Guissona, Massoteres, Biosca i Torà. Els participants de la sortida, que va reunir historiadors, arqueòlegs, economistes, juristes, experts en turisme, mediambientalistes i enginyers, entre d’altres, varen aturar-se en una dotzena d’emplaçaments rellevants per la seva incidència en el paisatge de la comarca.

Entre d’altres llocs, varen centrar la seva atenció en el soterrament de la riera del Passerell als terrenys de la Corporació Agroalimentària de Guissona, la proliferació de naus auxiliars d’explotacions agràries i la seva nul·la integració en el paisatge, l’actuació de la font de la Puig de Massoteres i els desguassos d’aigües brutes a l’aire lliure, la degradació de monuments de gran interès històric i artístic com la torre de Talteüll, el castell de l’Aguda o el Poblat ibèric del Puig Castellar de les Guixeres, la configuració i el futur dels horts als afores de Torà o els moviments incontrolats de terres que han accentuat l’erosió en alguns espais del PEIN Llobregós. A més, varen triar els miradors de Taltteüll i de l’Aguda per a identificar les agressions que suposen l’avenç desordenat dels aerogeneradors, la fragmentació del paisatge causada pel desgavell urbanístic en l’extensió dels nuclis i la traducció en el mediambient del trencament de l’equilibri secular entre usos residencials i usos ramaders arran de l’abandonament de les masies i l’extensió de les granges d’engreix de bestiar. La regeneració natural del medi després dels incendis del 2009, la utilització de lones com a alternativa als grans magatzems de palla, la restauració de Sant Pere de Talteüll, la senyalització informativa dels espais de la Xarxa Natura i el gran interès del nucli vell de Torà foren els aspectes més celebrats pels assistents. La sortida va acabar al dolmen de Llanera, on es va constatar en canvi de retolació imposat des del municipi de Llobera del Solsonès i es va comprovar que el monument està situat dins els límits geogràfics actuals de la Segarra. Per una altra ocasió, queda recórrer els espais del Llobregós entre Ivorra, Vicfred i Palouet.

Totes les imatges recollides i les conclusions del debat passen a engruixir el material de treball del Fòrum l’Espitllera en el seu projecte d’estudi sobre el paisatge de la Segarra, que es preveu definit al llarg d’aquest any.

 

Entitats de la Segarra reivindiquen el protagonisme actiu de la comarca en la planificació de les centrals eòliques

JM (Montfalcó).-   En un acte celebrat a Montfalcó Murallat, aquest dissabte 30 d’abril ha tingut lloc la presentació del “Manifest sobre la implantació de centrals d’energia eòlica a la Segarra”, document elaborat pel Fòrum l’Espitllera i amb l’adhesió del Grup de Defensa del Medi Natural de la Segarra. Davant un públic format per unes cinquanta persones i la presència d’alguns alcaldes de la comarca, els representants d’ambdues entitats han fet lectura del manifest que reuneix en deu punts els condicionants que consideren irrenunciables perquè la implantació de les centrals d’energia eòlica sigui admissible, viable i respectuosa amb la gent, el paisatge i el futur de la Segarra.

El document, en forma de decàleg, exigeix un procés transparent, amb informació als afectats i atenció a la participació de la societat civil, una valoració imparcial de la incidència ambiental i paisatgística, l’assegurament de la restitució futura dels valors mediambientals de les zones afectades, el control regular de l’activitat i la garantia d’una idoneïtat en la tecnologia i la ubicació dels generadors. Per altra banda, també vetlla per la preservació dels espais singulars, com el propi nucli de Montfalcó Murallat, reclama la minimització de la contaminació lumínica nocturna i l’allunyament dels aerogeneradors dels nuclis habitats, defensa la preferència de les iniciatives promotores vinculades al territori i reivindica la priorització de les mesures d’estalvi energètic front el creixement desaforat i insostenible del consum.

 

Ambdues entitats han estès la mà als responsables municipals i comarcals per a col·laborar en la definició del projecte de desenvolupament de l’energia eòlica i han fet palesa la seua voluntat d’obrir un procés de conscienciació i debat dins la societat civil per a fer sentir la veu del territori en la presa de decisions. Amb el document, el Fòrum l’Espitllera i el Grup de Defensa del Medi Natural emplacen als responsables del territori i al conjunt de la societat a fer un pas que eviti situar a la Segarra “en un camí ruïnós dels territoris que, per poc espavilats i massa mesells, acaben rebent un càstig inapel·lable i irreversible”.

 

El manifest es difondrà a les entitats i organismes del territori i s’obrirà a rebre adhesions per part de tots els afectats que ho vulguin fer, essent accessible a través del web www.espitllera.cat.

  

Dues entitats de la Segarra adquireixen una moneda ibèrica amb el testimoni més antic del topònim de la comarca

 

Un agraïment molt especial a la Judit, que va creuar l’Eix Transversal per a donar-nos un cop de mà generós i cordial; confiem que la col·laboració amb ella i El Saüquer (http://elsauquer.org/) tingui continuïtat i que un altre dia li puguem agrair com mereix la seva amabilitat.

Nota de premsa:

La voluntat de participació del territori centra el debat sobre l’extensió de les centrals eòliques a la Segarra

JM (Guissona).-      El Fòrum l’Espitllera, en col·laboració amb el Grup de Defensa del Medi Ambient de la Segarra i l’associació de preservació del paisatge el Saüquer, va organitzar ahir divendres 21 un debat amb la participació d’experts en els aspectes jurídics, mediambientals i tècnics relatius a les centrals eòliques. L’acte ha tingut lloc a la sala Xavier Mercadé de Guissona i ha congregat una seixantena d’assistents, vinguts d’arreu de la Segarra i poblacions limítrofs.

Dins el bloc jurídic, Jaume Moya, expert en gestió immobiliària, ha analitzat l’afectació que sobre els drets dels propietaris té la cessió dels drets d’ús de les finques a les empreses promotores d’energia eòlica, incidint en la importància de llegir, comprendre i, si s’escau, negociar fil per randa el clausulat contractual. Al seu torn, l’advocada Judit Ester ha exposat el procés de fixació de les ZDP (zones de desenvolupament prioritari) i l’escassa participació que ha tingut el territori en la presa de decisions. Ha relacionat els efectes perjudicials que per a la població i el paisatge suposa la implantació desordenada i poc respectuosa dels aerogeneradors i la derivada urbanística que ha condicionat el desenvolupament de les centrals.

Per part del GDMNS, el metge Joan Miquel Camacho ha rebutjat la denominació “parc eòlic” a allò que realment és una activitat industrial de generació energètica, de profunda agressió al medi natural. En nom de l’entitat, ha estès la mà als responsables polítics per a treballar plegats per una implantació acurada, sostenible i compatible amb la qualitat de vida de la població afectada, la preservació del medi natural, el respecte amb el patrimoni històric i paisatgístic i el desenvolupament turístic.

Finalment, Joan Roca, doctor en enginyeria, ha defensat l’energia eòlica com a millor alternativa neta i rendible als models tradicionals de generació energètica, i ha exigit que els projectes es guiïn per criteris d’eficiència energètica, respecte mediambiental, preservació del paisatge i implicació del territori. La seva intervenció ha defensat un model energètic que reverteixi localment, de baixa afectació i generadora de beneficis en l’entorn proper, assenyalant la conveniència que la població s’hi impliqui i ho promogui decididament.

Posteriorment, els assistents han pogut participar en un col·loqui on s’han tractat les derivades polítiques de la presa de decisions en la fixació de les ZDP i en els concursos de selecció de les empreses promotores, en la visió dels ingressos com a quelcom convenient per als propietaris dels terrenys i els ajuntaments implicats, en la possible derivada de conflicte per la discriminació d’uns propietaris respecte d’altres i en la necessària implicació de la població afectada en el desenvolupament de les centrals eòliques, exigint veu i vot a partir d’un treball previ d’informació ampli, transparent i independent.

L’acte s’ha conclòs amb la lectura d’un manifest elaborat pel Fòrum l’Espitllera on es relacionen els deu punts que l’associació considera que cal respectar perquè sigui admissible l’extensió de les centrals eòliques a la Segarra.

---

MANIFEST

SOBRE LA IMPLANTACIÓ

DE CENTRALS D’ENERGIA EÒLICA

A LA SEGARRA

 

1. Cal informar adequadament a tots els possibles afectats i tenir en compte el seu parer

 

Davant de qualsevol proposta d’instal·lació d’energies renovables, prèvia a la seva aprovació, s’ha d’assegurar un correcte procés d’informació pública a tots els possibles afectats: municipis, propietaris de finques dins d’una distància raonable i consensuada i també els limítrofs, empreses i activitats econòmiques (turisme, agricultura, industria...) existents o futures.

La seva opinió ha de tenir una incidència substancial en el procés de concessió de les autoritzacions per part de les autoritats competents. Cal tenir molt en compte les persones, la seva opinió envers la possible construcció d’una instal·lació i la implicació que l’activitat té en elles.

 

 

2. Cal fer una valoració imparcial de la incidència ambiental i paisatgística, limitant-ne al màxim l’impacte en el territori

 

S’ha de valorar la incidència ambiental i paisatgística d’una manera diferent a com es fa actualment. Cal demanar informes previs a entitats o organismes experts i independents i que aquests informes siguin realment vinculants de cara a l’autorització de les instal·lacions. Des del punt de vista mediambiental, cal considerar les afectacions sobre tots els vectors mediambientals: aigua, aire, generació de residus i contaminacions acústica i lluminosa.

 

La instal·lació del conjunt d’aerogeneradors de cada zona s’ha de fer, pel que fa a l’extensió, de la forma més compacta possible i, per tant, no s’han d’instal·lar aerogeneradors en parcel·les aïllades, separades de la part majoritària o central de cada zona, per tal que no quedi disgregat el conjunt de la instal·lació, evitar més impacte paisatgístic innecessari,

 

Cal analitzar i estudiar les millors alternatives per a reduir l’impacte ambiental inevitable associat a la seva construcció: moviment de terres, construcció de les línies soterrades i aèries de conexionat elèctric, construcció de grans pistes d’accés per al transport dels aerogeneradors, etc.

 

3. Assegurar que es restituiran paisatgística i ambientalment les zones afectades després de la instal·lació

 

Cal garantir totes les mesures de restauració de l’espai un cop posada en marxa la instal·lació i també en el moment en què s’acabi l’activitat. Cal comprometre a les empreses promotores en el futur desmantellament i recuperació de les zones afectades després de la vida útil de la instal·lació. Cal establir una fiança a dipositar, actualitzada periòdicament i fins al desmantellament final segons l’IPC, per part dels promotors i explotadors, per un import equivalent al cost de desaparició de les instal·lacions i recuperació ambiental del terreny.

 

4. S’ha de controlar regularment l’activitat de la instal·lació

 

Cal assegurar un control exhaustiu de l’activitat de la instal·lació, des de la seva construcció, la fase d’explotació i fins al seu desmantellament una vegada acabada la seva vida útil. Cal establir garanties efectives perquè des dels municipis es pugui vetllar pel compliment dels contractes i els compromisos signats i assumits.

 

5. Cal assegurar la idoneïtat de la tecnologia i de la ubicació dels generadors eòlics

 

En qualsevol instal·lació de generació d’energia s’ha de demostrar la seva rendibilitat energètica i la idoneïtat de l’emplaçament i de la tecnologia proposades. S’ha de tenir en compte el balanç energètic del seu funcionament, considerant tots els processos implicats: transports, manteniment de les infraestructures, tractament de residus generats, etc.

 

6. Evitar la instal·lació d’aerogeneradors en les proximitats d’espais singulars i d’especial interès patrimonial, com és el cas de Montfalcó Murallat

 

No permetre la implantació de aerogeneradors en la proximitat i que afectin visualment el paisatge i els conjunts d’especial valor patrimonial i potencial turístic. És el cas paradigmàtic de Montfalcó Murallat, entre d’altres espais susceptibles de ser greument perjudicats en els seus valors culturals i de desenvolupament turístic implícit.

 

7. Assegurar que es minimitza la contaminació lumínica nocturna dels aerogeneradors

 

Les característiques tècniques de totes les instal·lacions han de preveure que els llums de senyalització nocturna de la posició, tot complint les normes de seguretat per a la detecció aèria, no il·luminin innecessàriament els nivells plans o inferiors, per tal d’evitar aquests impactes de contaminació lumínica en les condicions d’habitabilitat dels encontorns i en el paisatge nocturn.

 

8. No posar aerogeneradors en àrees pròximes a lloc habitats

 

Cal respectar en tots els casos les distàncies mínimes lineals i visuals del aerogeneradors als nuclis habitats i masies. De fet no únicament s’ha de complir la legislació en quant a la distància mínima a nuclis habitats, sinó que s’ha de procurar la màxima distància als pobles i masies, per tal de reduir l’impacte visual i també el soroll i la contaminació lumínica que pateixen els habitants.

 

9. Promoure la participació de la societat civil

 

Per assegurar el consens social necessari, la major protecció ambiental i el respecte pel paisatge de La Segarra, és necessari que es faciliti també la participació de les entitats cíviques d’àmbit comarcal que són especialment sensibles a aquests aspectes, com és el cas de les entitats signants.

 

10. Defensar la correcta implantació de les energies renovables en general i el creixement sostenible de la producció energètica

 

En defensa del desenvolupament de les energies renovables, en general, front les altres alternatives insostenibles, cal prioritzar les mesures encaminades a l’estalvi i a la reducció del consum energètic, promoure les energies renovables només en casos d’ús eficient i sostenible i potenciar les instal·lacions per autoconsum o per a consum proper a la generació 

---

Comunicat del Fòrum l’Espitllera en contra de la implantació de nous parcs eòlics a la Segarra


Dim lights Embed Embed this video on your site


Dim lights Embed Embed this video on your site  

 

Presentació del document: Les energies renovables a la Segarra

DOCUMENT EN FORMAT PDF:








Dim lights Embed Embed this video on your site

Comunicat del Fòrum l’Espitllera en suport de la manifestació 10 de juliol

Aquests dies Catalunya contempla amb astorament i indignació com un Tribunal pretén negar la seva condició de nació. Els catalans i les catalanes sabem que formem una Nació des de fa ja més de mil anys i que ni res ni ningú pot negar-nos aquesta condició -ni els drets i deures que en són inherents-, molt menys un text legislatiu pactat fa trenta-dos anys en un context de democràcia gatejant o un grup de jutges polititzats i constituïts de forma, com a mínim, precària.

És per això que des de l’Associació Cultural Fòrum l’Espitllera volem donar suport a la mobilització cívica de reivindicació dels drets i la identitat de la Nació Catalana i volem encoratjar al poble català a fer sentir la seva veu en la manifestació del proper dissabte 10 de juliol a Barcelona.

Som una Nació i tenim el dret de decidir!

La Segarra, 5 de juliol de 2010

AC Fòrum l’Espitllera

RUTA PAISATGE PER LA SEGARRA – ESPITLLERA 26 DE JUNY DE 2010.

Sortida per a analitzar i debatre in situ sobre la realitat del paisatge de la Segarra, a partir dels espais més representatius de la comarca (tan en positiu com en negatiu)

• Sortida des de Guissona a les 9.00h i passarem a Cervera a recollir la resta de la gent davant de la Universitat a les 9.20h. i tot seguit anirem direcció a l’Ametlla de Segarra per començar la ruta del Paisatge des del sud.
• 09.45h - Visita a l’Ametlla de Segarra des del mirador de l’era del poble i la torre (gran vista de la Segarra sud en direcció nord.
• 10.15h – Impacte de la urbanització de Cabestany
• 10.30h - Cobert de Granyena de Segarra (impacte)
• 11.00h - Molins de Talavera, Pet Food, Vall de Riu d’Ondara + visita al poble de la Rabassa.
• 11.45h - Vall del Sió entre Sant Guim de Freixenet , Gàver, Estaràs i Santa Fe. (Masia de Porta Hispana – l’entorn) També podem fer de les Oluges a Tarroja pel camí reseguint el Sió per Castell Nou d’Oluges, Prenyanosa i Tarroja.
• 12.30h - Mobel Línea de Cervera (ho comentarem de pas anant cap a Plans de Sió)
• 12.40h - Aqüeducte del Canal del Segarra – Garrigues a Plans de Sió
• 12.50h - Les granges de Pelagalls (zona sud del poble)
• 13.10h - Coberts prefabricats de formigó al voltant de la plana de Guissona i al mateix poble.
• 13.15h - Vista des del Mirador de Mas Ramon, sagrat cor, punt geodèsic i muralla del Condomines.
• 13.30h - Visita als Aiguamolls de Granollers de Segarra.
• 14.00h - Dinar a la Mallola – Sanaüja
• 16.00h - Vall del Llobregós visita a Puig Arner i al Molí del Cava i a les Torres del Riu i/o la Casanova.
• 17.00h - Cases de la Serra de Sanaüja a munt i/o ermita de Mas Pujol
• 17.30h - Visita a Lloberola i Biosca
• 18.00h - Vall del Riu Llanera i Castell de Llanera (el futur Parc natural de la Segarra?)
• 20.00h – Retorn a Guissona i Cervera de l’autocar i/o vehicles particulars

Cervera debat sobre les instal·lacions d’energies renovables a la Segarra

JM (Cervera).- Organitzat pel Fòrum l’Espitllera i el Grup per a la Defensa del Medi Natural de la Segarra, aquest dissabte 29 de maig ha tingut lloc a l’Auditori de Cervera una Jornada de Debat sobre les energies renovables a la Segarra. Amb l’assistència d’unes setanta persones, l’acte ha comptat amb les intervencions de la Dra. Lluïsa Cabeza i el Dr. Joan Roca, ambdós de la Universitat de Lleida, el geògraf Sergi Saladié, de la Universitat Rovira i Virgili i el secretari d’IPCENA Joan Vàzquez, els quals han coincidit a senyalar que, si bé les energies renovables són preferibles a les tradicionals, la implantació d’aquestes indústries té una cara i una creu que cal tenir en compte. El perill de convertir la producció d’energia en instruments financers a través de les primes de producció, la gran incidència respecte el paisatge i el medi ambient i la qüestionable idoneïtat tecnològica, geogràfica i econòmica d’alguns dels projectes en marxa foren exposats i debatuts entre tots els presents en el corresponent torn de debat. La Dra. Cabeza va reclamar la necessitat que “el Govern pensi més en les necessitats dels pobles i que l’energia renovable s’insta·•li allà on es necessita i no allà on algú que té diners en vol fer més”.

Durant l’acte es va fer lectura del document “Les energies renovables a la Segarra”, amb el què el Fòrum l’Espitllera es posiciona en favor de la implantació de les energies renovables a la Segarra però amb l’exigència d’un procés previ d’informació a tots els afectats i de la valoració de les repercussions en el paisatge i el medi natural, d’un control estricte i periòdic de l’activitat, de l’anàlisi acurat de la tecnologia i la ubicació triades i la preferència d’instal·lacions de baixa potència que beneficiïn els nuclis immediats, front dels grans oligopolis de producció energètica. 

Presentació del document: EL CANAL SEGARRA-GARRIGUES, UN REPTE I UNA OPORTUNITAT PER A LA SEGARRA DEL SEGLE XXI


DOCUMENT EN FORMAT PDF

Vídeo TN comarques del dia 08/10/2009

Cal anar al minut 5 amb 30 segons aproximadament



 

Jornada i taula rodona: "Canal Segarra-Garrigues". Universitat de Cervera

Roda de premsa. Acte de presentació del fòrum l'Espitllera al castell de les Sitges